La ruleta gira al Teatre Tarragona: una crítica al joc des de l’escena universitària

Per ser crupier cal que anem a la universitat?». Aquesta és una de les preguntes que es plantejaven, dimecres passat, al Teatre Tarragona, els personatges de La ruleta d’un casino, l’obra que va estrenar la 32a edició de la Mostra de Teatre Jove. La representació, dirigida per Joan Rioné, encadenava un seguit d’escenes curtes, amb ritmes i exercicis teatrals molt diferents, pensades, en el fons, per sembrar el dubte sobre la idoneïtat de macroprojectes com el complex de Hard Rock al Camp de Tarragona.

Ding-dong, cling, cling, tu guanyes, tu perds. La màquina de braços humans es movia agitada, com els cossos dels jugadors que apareixien en una de les primeres escenes i que feien tota mena de gestos supersticiosos per tal que l’atzar, finalment, els somrigués. La posada en escena d’aquests joves universitaris partia d’un treball de camp previ que es posava de manifest durant la mateixa funció: al mes de febrer havien passat una nit al bingo. Les preguntes que els havia suscitat l’experiència (quants diners s’hi gasta la gent, quin paper juga la solitud en l’addicció al joc o per què les begudes són tan econòmiques en aquesta mena d’establiments) els havien servit per gestar els textos, que s’acompanyaven de moments en què el moviment, el gest o l’expressió prenien tot el protagonisme.

La crítica social es recolzava sovint en la intenció còmica, com en l’entrevista fictícia a l’alcalde de Salou, Pere Granados, o la recreació d’una tertúlia mediàtica en què els suposats especialistes s’intercanviaven els papers com qui ara és vegà i al cap de dos minuts s’ha convertit en un fanàtic de les galtes de porc. «La nostra responsabilitat, com a aula universitària, és portar a escena, des d’una vessant artística, debats que potser haurien d’estar més al carrer», explicava Rioné, en el col·loqui posterior. Minuts abans, des de l’escenari, els actors ja havien tirat l’ham: i la URV, què en pensa, de tot això?

La discussió no és nova, encara que de vegades tinguem memòria de peix. L’any 1932, el periodista Lluís de Salvador sostenia, al Diari de Tarragona, que la ciutat havia de ser capdavantera en la lluita contra el joc. Amb un optimisme que ara podríem qualificar d’ingenu, i amb molta solemnitat, arribava a la següent conclusió: «Cal que a dalt a baix i per tot arreu, se sàpiga que a Tarragona, no tornarà mai més a funcionar la ruleta ni hi tornarà a haver timbes, perquè el poble ho voldrà així. I això serà d’aquesta manera, encara que la República reglamenti el joc». Hi ha temes que, com les modes, sempre tornen. Que cadascú pensi el que li plagui. Nosaltres, des d’aquesta secció, aprofitem l’avinentesa per celebrar un altre tipus de retorn: el d’aquesta primavera teatral que significa, cada any, la Mostra de Teatre Jove.