Què passa quan una llengua minoritzada mor?

Una parella procedent d’un poble molt aïllat, amb molt pocs habitants, va a parar a una ciutat occidental seguint el seu fill, que ja ha oblidat la seva llengua original. Ells no coneixen la llengua del país i, allà on són ara, ningú sap quina llengua parlen. L’home s’està sempre a casa, mentre que la dona ven artesania al carrer, i és qui manté la connexió amb l’exterior. Un dia, hi ha un accident i ella mor. Llavors, el diàleg en aquella llengua s’acaba i l’home només pot parlar amb si mateix i amb els seus fantasmes.

Aquest és el punt de partida del text Qui em cremarà la casa?, obra de Joan Cavallé, que s’estrenarà aquest dijous a les set del vespre al Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona.

«Qui em cremarà la casa? és un projecte sobre un tema que m’ha perseguit gairebé tota la vida, que és l’interès per les llengües minoritzades, sobretot les més perjudicades i que estan més a la vora de l’extinció», explica el Joan. «Les llengües poden desaparèixer per diverses raons. Per exemple, que algú les elimini, eliminant els seus parlants. O per un canvi lingüístic, fet que passa quan un territori és ocupat per una altra llengua més poderosa i els habitants acaben passant a l’altra llengua gairebé sense adonar-se’n», assenyala.

A partir d’aquí, l’autor es fa la pregunta de què passa quan una llengua es perd: «La conclusió és que, quan una llengua desapareix, desapareix un món, perquè cada llengua és una manera d’interpretar-lo. Hi ha un llenguatge que el reflecteix, i una altra llengua no ho pot fer de manera exacta, encara que sigui molt pròxima. I no cal dir si parlem de llengües molt aïllades, perdudes en la immensitat del Pacífic o enmig d’una selva, sense contacte amb cap altra…».

Cavallé admet que en totes les seves obres el treball previ a l’escriptura del text és molt més llarg que l’escriptura en si. En el cas de Qui em cremarà la casa?, l’autor alcoverenc explica que va recórrer a referències personals: «Vaig pensar en una dona que vaig conèixer una vegada que vaig viure en un poble a prop de París. Era de Sud-amèrica i llogava part del seu pis per subsistir. Havia emigrat allà perquè el seu fill se n’hi havia anat, i ella no volia quedar-se sola. I es va trobar perduda enmig d’aquell oceà lingüístic francès». Un altre cas que va fer pensar el Joan el va trobar molt més a prop de casa: «PortAventura ha anat atraient al Camp de Tarragona persones procedents d’Oceania, del nord d’Amèrica, de la Xina… N’hi ha que s’han integrat bé, i n’hi ha que s’han perdut i han acabat tenint vides molt aïllades». En el text, el Joan mostra les dues cares de la moneda: «D’una banda, la visió de l’home i del seu món, del seu poble i la seva tradició. De l’altra, el nostre món, que no l’entén. El seu món l’he volgut escriure en clau poètica, i el nostre en clau còmica, de manera que també hi ha un contrast de llenguatges».

Qui em cremarà la casa? es presentarà com una lectura dramatitzada. «És un format interessant, perquè permet posar el text a prova i rectificar-lo si cal», afirma Cavallé, qui també apunta que amb aquesta fórmula pot estrenar sense haver d’esperar que el muntatge teatral tiri endavant: «En aquests moments no és fàcil, sobretot si tens una certa edat, perquè, de manera general, hi ha una aposta per les noves veus, fet que és normal».

La direcció és d’Albert Mestres i hi actuaran M. Elena Doña Fernández, Erick García Vollmer, Toni Guillemat i Itzel Silvestre Sancho, acompanyats d’un espai sonor dissenyat per Gerard Marsal. L’entrada és lliure, fins a completar l’aforament de la sala, i no cal reserva prèvia.