Una Diada de Sant Jordi radiant a Tarragona entre llibres, roses i turistes

Enguany és un d’aquells anys en què, encara amb el gust de la mona a la boca, Tarragona ja es despertava amb ganes de llibres i roses. Un cop més, Sant Jordi arribava en dia laborable, però si no fos per la canalla amb uniforme escolar corrent amunt i avall, costaria creure que era dimecres, o fins i tot abril. Amb la temperatura càlida i els visitants que havien allargat les vacances de primavera, la ciutat semblava viure un preludi de l’estiu que molt probablement s’allargui fins al juny. 

«M’estic asfixiant», deia una noia mentre intentava avançar entre el mar de persones que rodejaven les clàssiques parades a la Rambla Nova. Fins i tot el Balcó del Mediterrani, sense llibres a oferir, es trobava completament cobert; perquè un bon tarragoní no marxa sense tocar ferro.

Molts, però, ja duien les mans plenes. «Jo ja porto tres llibres», admetia l’Àstrid Grifoll, una mica avergonyida però gens penedida. Les seves companyes encara remenaven entre títols. «Jo soc més de novel·la negra, thriller psicològic...», comentava l’Iria Volta, que tot i no haver triat encara un llibre, ja duia una rosa de colors a l’altra mà. «Me l’ha enviat la meva parella. Ell és lluny, però ha fet l’encàrrec a les amigues», explicava. La Maite García, en canvi, portava una de les tradicionals. «És del meu pare. Cap any falla, la tenim abans d’esmorzar», somreia.

Mentre els passejants gaudien de la diada, els floristes i llibreters treballaven sense treva. «Ja fa catorze anys que tenim parada», explicava la Magda Bernaus, de Flors Magda. «Enguany encara es nota la Setmana Santa. Encara és aviat, però ja han vingut uns quants turistes a comprar», apuntava. 

A la parada d’In Use Academy & Bookstore també ho van notar. «Molts visitants viuen la festa per primera vegada i els fa il·lusió trobar llibres en anglès», explicava la Idoia Triana. «També hi ha molts joves d’aquí que llegeixen en anglès, cada vegada més», afegia.

Llibreries més novelles, com l’Hamaca, aprofitaven l’ocasió per donar-se a conèixer. «Som a la Vall de l’Arrabassada, que queda una mica lluny. Llavors ens va molt bé venir aquí al centre, que ens posin cara», explicava l’Ariadna Martínez, propietària de la botiga. 

La jornada, però, va ser particularment especial per a la Clara Rodríguez, que amb només 23 anys, signava exemplars de Piel de mariposa, la seva primera novel·la. «Està sent meravellós. La gent és encantadora, i la ciutat, preciosa», deia des de la taula, on només quedava un llibre. «Sant Jordi és un dia màgic, es visqui des d’on es visqui», assegurava la jove escriptora.