Repensar els monuments amb visió tarragonina

Al bell mig de la Part Alta, s’amaga un petit niu de joves arquitectes tarragonins. En Manuel Prieto i l’Amàlia Jansà —fundadors de l’estudi LLIGAMS—, l’Edu Polo, en Genís Boix i l’Elisenda Rosàs comparteixen espai de feina en uns baixos del carrer Pare Iglesias. Cadascú desenvolupa el seu propi projecte professional de forma autònoma, però, de tant en tant, treballen plegats per tirar endavant propostes més ambicioses que requereixen moltes mans i molts caps.

La majoria d’ells van coincidir en la «dura» carrera d’Arquitectura a la Universitat Rovira i Virgili. Després de graduar-se, van iniciar les seves trajectòries per separat, però el destí ha volgut que els seus camins acabin confluint. Fa dos anys, l’Estat va convocar el concurs públic per a la redacció dels projectes bàsic i executiu de les obres de rehabilitació integral del Museu i Necròpolis Paleocristiana. En Manuel, l’Amàlia, l’Edu i en Genís, juntament amb altres dos arquitectes —l’Andreu Pont i en Pau Jansà—, van decidir participar-hi. 

Després d’un any d’espera, va arribar la gran notícia: havien guanyat el concurs. A principis del 2024, van apostar per «buscar un espai on poder treballar tots junts». Just en aquell moment, va sorgir una altra gran oportunitat que no van poder deixar escapar. L’Ajuntament va licitar el concurs de projectes per a la redacció del Pla director de l’Amfiteatre romà de Tàrraco. Aquest cop, van col·laborar també amb l’arquitecta Ana Laura Bertero, i van presentar una proposta que novament va resultar guanyadora. «Encara s’ha de debatre, però l’objectiu serà endreçar l’Amfiteatre tant de portes endins com de portes enfora», explica l’Edu Polo. «Més enllà de recuperar el monument, també s’ha de treballar l’entorn i buscar com desofegar-lo de tots aquells límits que estan al voltant i no l’afavoreixen», detalla també en Manuel Prieto.

Tots aquests joves arquitectes tenen un gran interès per la història de Tarragona, on han nascut i s’han criat. En aquest sentit, reconeixen que aquesta «estima» cap a la seva ciutat i el patrimoni que alberga és el que realment els connecta. De fet, aquesta és una de les principals raons per les quals van decidir presentar-se en aquests concursos. Per la «il·lusió» de poder influir en les decisions que es prenen a l’hora de dissenyar la Tarragona del present i del futur. Per l’«orgull» de veure com les seves idees que proposen s’acaben materialitzant.

Des de petits, han passat molts cops per l’Amfiteatre. També per la Necròpolis, que ja està en obres. S’estan fent treballs de restauració al jaciment exterior i la planta semisoterrani del museu, així com actuacions a la coberta de la cripta dels Arcs i l’antiga garita; tot i que un dels canvis més importants es produirà als jardins, que es convertiran en un parc públic obert a la ciutadania. «El que buscàvem amb el nostre projecte era poder donar-li una utilitat, així com connectar totes les seves capes: la romana, la dels anys 30 quan es va fer el museu, i l’actual», explica en Genís Boix.

«Una cosa que ens lliga molt a tots és que som molt conscients que Tarragona no és una sola capa, sinó que va deixant al descobert diferents estrats de la seva història», indica l’Amàlia Jansà, qui afirma que «intentem posar-los tots en valor». Això sí, buscant que els monuments «quedin integrats» i «convisquin amb les necessitats de la societat d’avui dia». Una de les claus per les que els seus projectes van convèncer el jurat és que «es plantegen molt a nivell de ciutadà de Tarragona», ja que tots els arquitectes que col·laboren en la seva confecció són tarragonins.

A més, són un equip multidisciplinari i cada integrant toca diferents pals dins del món de l’arquitectura. Per exemple, en Genís Boix està més especialitzat en la restauració patrimonial, l’Edu Polo en l’urbanisme i la il·lustració, i en Manuel i l’Amàlia en reformes i construccions. Tots formen un engranatge perfecte que, de segur, continuarà creant nous projectes transformadors per a la ciutat.