Llibres
Un nou camí per als infants
‘De tot el que estimo’, de l’editorial tarragonina ‘Piscina, un petit oceà’, reconstrueix el camí universal de l’exili mitjançant les paraules de Pere Calders en un llibre interactiu
L’editor Joan Rioné i la il·liustradora Alejandra Zúñiga Cárdenas.
Fer llibres de manera pausada, tossuda i delicada. Que cada història n’expliqui moltes altres i que els contes deixin pòsit. Treballar amb una línia editorial que no sigui recta, sinó ondulada. Aquestes són algunes de les línies mestres de l’editorial tarragonina a Piscina, un petit oceà, que és a un any de celebrar el 15è aniversari.
El projecte va néixer el 2011, impulsat per Joan Rioné, que aquest Sant Jordi ha presentat la seva última novetat. Es tracta d’un llibre que, tal com admetia el mateix Rioné en la presentació celebrada la setmana passada, l’ha fet «patir i gaudir de valent».
En aquesta ocasió l’editor ha volgut recórrer el camí de l’exili a través d’un text de Pere Calders, escrit l’any 1939, en què l’autor, exiliat a Mèxic, descriu tot allò que va veient des que travessa la frontera. «Amb aquest llibre volia reivindicar la figura de Calders, no només com a escriptor, sinó també com a testimoni de primera línia», explicava el Joan.
A partir d’aquesta idea, Rioné ha construït un relat visual que parla de les migracions universals així com de qüestions com la identitat, la memòria o la solidaritat. I, tot, com és habitual en ell, amb una mirada sobre l’infant. En aquest cas, a més, amb la clara determinació de «no explicar-ho des de la violència, la por o, el que és pitjor, la llàstima».
En aquest camí el Joan s’ha fet acompanyar d’Alejandra Zúñiga Cárdenas, il·lustradora mexicana que ha volgut explicar la migració des de la seva pròpia experiència: «Jo soc migrada dues vegades. De petita, cap als EUA, i després a Catalunya. Totes dues van ser experiències de resiliència i de recerca de la identitat. I no va ser fàcil, perquè l’enyorança s’instal·la com una emoció que acompanya per sempre qualsevol persona que deixa el seu entorn», explicava en la presentació.
Rioné també va admetre que, de la mà de l’Alexandra, el llibre va agafar un camí inesperat. «Ha sigut un projecte bonic i difícil de fer», admetia la il·lustradora, que va acceptar el joc de l’editor de no contrastar les il·lustracions amb el text original.
«Aquest llibre va en la línia que vam encetar amb Lluny del món, en què no es tractava només d’il·lustrar un text, sinó de fer una obra totalment nova a través de les il·lustracions», explicava el Joan. A De tot el que estimo, el lector es trobarà tot el text dividit en vint-i-dos fragments per tal que ell mateix vagi component les pàgines, associant les paraules a cadascuna de les imatges.