Maria Mercè Martorell: «L’anterior POUM respon molt més a les necessitats de la ciutat que el que s’està fent ara»

Després de les eleccions municipals del 2023, es plantejava una possible entesa entre el PSC i el PP a l’Ajuntament de Tarragona. Ambdues formacions, però, van xocar frontalment per la pujada d’impostos que van proposar els socialistes poc després d’iniciar el seu mandat. Actualment, com és la seva relació amb el govern?

«Cal diferenciar les relacions a nivell personal, que són bones, i les relacions a nivell de grup municipal. No podem estar d’acord amb el que ha fet el govern aquest mandat. Des d’un principi, van dinamitar la situació anunciant que l’Ajuntament estava en fallida i que augmentaven l’IBI un 20%. Nosaltres ens hi vam oposar. A més, aquesta càrrega impositiva no es tradueix en millores en els serveis. Tot això ha creat un malestar a la ciutat que es pot palpar. No tenim posicions que ens puguin acostar en absolut».

Aprova aquests gairebé dos anys de mandat del govern de Rubén Viñuales?

«No. Creiem que són dos anys de mandat que s’han perdut. De totes les propostes que van fer en campanya, la veritat és que una gran part no s’han dut a terme. A més, s’han passat el dia fent i desfent, creant problemes on no n’hi havia. Per exemple, amb les zones regulades. S’han anat pintant zones blaves i verdes per tota la ciutat i molts cops han hagut de revertir-les per la pressió ciutadana».

Quin considera que ha estat el seu principal error?

«Bàsicament, la manca d’ambició. No tenen visió ni projecte de ciutat i això és una gran mancança. També el fet d’haver començat el mandat amb inputs negatius, anunciant que estàvem en fallida i donant molt mala imatge de la ciutat. No calia fer una pujada d’impostos per acabar tenint diners apalancats i que et sobrin 14 milions d’euros de romanent. Des del principi, hem estat coherents i hem seguit la mateixa línia: menys impostos i més Tarragona. Sempre hem volgut anar en favor dels tarragonins».

Junts i ECP treuen pit de la seva «capacitat d’incidència» dins de l’Ajuntament. Vostès, sent la tercera força, no han pogut incidir en temes crucials com els pressupostos...

«Com a tercera força representem molts votants de la ciutat i gran part de les propostes que presentem ens les fa arribar la ciutadania. Ens sap greu quan la voluntat d’aquests tarragonins que ens van votar no és escoltada pel govern. Sabem que l’oposició és ingrata».

No és perquè el PP està enrocat en el «no»?

«En absolut. Hem votat a favor d’aquelles coses que hem cregut que són de ciutat. També hem facilitat l’aprovació d’alguns punts amb una abstenció. En molts casos, no coincidim amb l’argumentari, però coincidim amb les proposicions finals o els acords. El PP no està enrocat en el no. De vegades, ens han dit que ara som la CUP perquè votem que no a totes les coses, però jo crec que la gent és molt conscient i sap que no és així».

La directiva nacional del Partit Popular marca la línia que ha de seguir el grup municipal?

«Puc prometre que, en aquests quasi dos anys de mandat, mai hi ha hagut ni un suggeriment. Nosaltres treballem en clau municipal i aquí el PP sempre ha estat molt respectuós. El partit té molt clar què és la política municipal i que aquesta està orientada a les necessitats de cada ciutat».

En els últims mesos, s’han reprès les negociacions pel nou POUM. Què li sembla la proposta del govern?

«Teníem ja un POUM que es va aprovar quasi per unanimitat i que va caure per una zona molt concreta. El que s’hauria d’haver fet era modificar només la part de la CLH, perquè hi havia un gran consens respecte a aquell document. Tot i que és més antic, aquell POUM responia molt més a les necessitats que té la ciutat que el que s’està fent ara. És una proposta feta per ERC que el PSC està intentant tirar endavant».

Quins canvis exigeixen?

«És inviable concentrar tota la construcció a Ponent, en una zona propera a les petroquímiques amb les problemàtiques que implica. Tenim 14 quilòmetres de costa i volen construir a l’única zona que no dona a la costa. A més, proposen construir en zones inundables. Volem més construcció sostenible, controlada i integrada a Llevant. La gent ha de poder viure on vulgui. Si no els deixem anar a Llevant, marxaran a Altafulla o Torredembarra. Perdrem moltes persones, molta gent jove».

També es van oposar fermament a la Zona de Baixes Emissions.

«Perquè tornarà a perjudicar, com sempre, a les persones que tenen un nivell adquisitiu més baix i no es poden comprar un cotxe elèctric o híbrid. Al final, la mateixa manera d’aplicar-la, de forma progressiva i amb tantes excepcions, demostra que no hi ha una necessitat real d’implantar-la a Tarragona. Som una ciutat receptora de molta contaminació que ve de les indústries i no hem de carregar tota la culpa als conductors limitant la mobilitat de la gent».

L’adjudicació del nou contracte de la brossa hauria d’arribar en els pròxims mesos. Mentrestant, com valora la gestió del servei de la neteja?

«El govern està anant al dia a dia, pagant per un servei que en absolut val el que estem pagant. Però perquè estem fora de contracte i els treballadors no tenen la maquinària ni els vehicles necessaris per tenir una ciutat neta. En altres ciutats on FCC també s’encarrega de la neteja, com Salamanca, els carrers estan impecables».

Vostè era la consellera de Patrimoni quan el conjunt de Tàrraco va ser declarat Patrimoni de la Humanitat ara fa 25 anys. Com recorda aquell moment?

«Va ser un moment importantíssim per a la ciutat. A nivell personal, sempre diré que aquell dia a la ciutat de Cairns, a Austràlia, va ser el millor dia de la meva carrera política. Ho vam aconseguir després d’haver patit molt. Cal recordar que la petició de declaració, tot i que feia cinc o sis anys que es presentava, mai havia passat ni tan sols la primera criba. El 13 de desembre del 1999, el dia de Santa Llúcia, vam agafar la conselleria de Patrimoni i, en onze mesos, el conjunt arqueològic de Tàrraco ja havia estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO».

Què va significar aquella fita per a la ciutat?

«Durant la celebració, vaig dir que no era el final de res, sinó el principi de tot. Va suposar un canvi de mentalitat. La gent va començar a veure el patrimoni com una virtut i no un defecte. També va canviar la percepció que es tenia de Tarragona des de fora».

Creu que s’ha fet una bona gestió del patrimoni des que va deixar de liderar la conselleria?

«Crec que no. Es va fer tant durant la nostra etapa al capdavant de Patrimoni que, els següents anys, s’ha anat vivint de renda. És cert que nosaltres vam agafar una època de bonança econòmica. A més, el PP governava a Madrid i van arribar moltes inversions a Tarragona».