Els colombians de Tarragona: «No volem ‘robar’ ajudes, sinó fer créixer la ciutat»

«La gent arriba molt perduda, i jo no vaig ser l’excepció. Ningú em va fer una primera acollida, no sabia que m’havia d’empadronar, ni que havia d’homologar la carrera, ni on ho havia de fer», recorda Marta Lucía Benjumea sobre el seu primer contacte amb Tarragona farà ja 25 anys.

Avui, com a presidenta de l’Associació Tarragona Intercultural, la seva tasca és evitar que altres immigrants colombians passin per la mateixa experiència de solitud i desconcert. Per això, l’entitat organitza reunions setmanals a la Casa del Mar, dirigides a aquells nouvinguts que necessiten orientació.

Ja fa dos anys que l’associació assessora en aspectes laborals, socials i psicològics, tot i que compta amb una trajectòria més llarga. «Vam néixer amb l’objectiu de donar a conèixer la gastronomia, els vestits i les danses del nostre país, però veient com estava la situació vam trobar necessari incorporar aquest vessant social», explica Benjumea. 

Així, l’entitat ofereix un acompanyament integral, tractant qüestions com l’empadronament, l’escolarització, i l’habitatge. També ajuden les persones a accedir als serveis socials municipals i a formacions, siguin de català o de l’entorn laboral.

La realitat del dol migratori

A més, promouen la salut emocional amb activitats com la dansateràpia i tallers de gestió del dol migratori. «La gent que no ha passat per aquesta experiència no es pot arribar a imaginar com de dur és deixar el teu país i haver de començar de zero», assegura Benjumea. 

«No només deixes enrere el que era casa teva, també deixes enrere part de la teva identitat. Jo a Colòmbia era gerent d’una multinacional i pensava que aquí podria aconseguir una feina similar, però això va resultar impossible. Casos com aquests n’hi ha mil», lamenta. 

«És per això que insistim tant en la formació. És crucial que tinguin un ventall de possibilitats i no ens podem permetre rebutjar cap oportunitat. Malgrat el que pensen molts, nosaltres no venim aquí a ‘robar’ ajudes, venim a guanyar-nos la vida. Volem fer créixer el país, volem fer créixer la ciutat, però per aconseguir això també necessitem col·laboració», insisteix la presidenta. 

«Necessitem menys traves administratives en tràmits com l’homologació de títols universitaris o per aconseguir el padró i més places per als cursos de català. No pot ser que arribis a les vuit del matí després de fer una cua llarguíssima i ja no quedin cites. Som conscients que el català és necessari i el volem aprendre, però no ens ho posen fàcil», etziba.

Actualment, l’associació té unes 200 persones inscrites, però até moltes més que no estan registrades formalment. L’equip directiu està format per sis professionals, i a més, especialistes de diverses disciplines ofereixen xerrades i assessorament de forma voluntària cada dimecres, després de les reunions de primera acollida. Els assistents, explica Benjumea, sovint arriben derivats per treballadors socials, Càritas o Creu Roja. «Avui, per exemple, he anat a buscar persones acabades d’arribar a l’Escola de Normalització Lingüística», comenta.

Tarragona Intercultural també col·labora amb diverses entitats, com Creu Roja, que ofereix formacions; Càritas, que facilita ajuts materials i econòmics; i altres organitzacions que donen suport en l’acompanyament social i laboral. També participen en diverses fires d’emprenedoria social arreu de Catalunya, amb la possibilitat de mostrar i vendre els seus productes.

Conservar la cultura

A més, l’associació conserva el seu objectiu original de promoure la cultura colombiana, alhora que treballen perquè aquesta es mantingui en les vides dels migrants que arriben a Tarragona. «Organitzem tallers de cuina perquè no oblidin la gastronomia del país. La integració és important, però també ho és recordar les nostres arrels», assenyala la presidenta.