Presidenta de la comissió MASC i Justícia Restaurativa de l’ICAT
Entrevista
Isabel Morales: «La nova Llei d’eficiència de la Justícia reforça que el primer camí no ha de ser necessàriament el del litigi»
La presidenta de la comissió MASC i Justícia Restaurativa de l’ICAT és optimista amb la legislació que arrenca aquesta setmana i que ha d’evitar que molts casos civils i mercantils arribin al jutjat
Isabel Morales és optimista amb la nova llei, tot i que és conscient que comporta molts reptes
El tres d’abril entra en vigor la nova Llei d’Eficiència del Servei Públic de la Justícia, un text que aposta per un canvi de paradigma a l’hora de tractar molts casos, sobretot de dret civil i mercantil. Així, des d’ara, caldrà afrontar una fase inicial de Mètodes Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) abans d’entrar al jutjat. L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) compta amb una comissió presidida per Isabel Morales per gestionar l’aplicació de la llei i col·laborar amb els advocats.
Hi ha molt d’optimisme amb la nova llei. Està justificat?
«Entre els que ja fan camí en la mediació hi ha optimisme, perquè es potencien els mètodes alternatius de solució de conflictes i se’ns diu que no anem a litigar a la primera. A més, ja des de 2002, es treballa en aquest àmbit a nivell europeu (amb el Llibre Verd sobre Modalitats Alternatives de Resolució de Conflictes). L’essència és com gestionar una cosa innata a la humanitat, que és el conflicte. Fins ara la forma de solucionar conflictes s’ha plantejat, per part del sistema de Justícia, des d’una perspectiva merament tècnica, aplicant el Dret, i per això, la mirada d’un advocat molt tècnic, pot resultar més escèptica».
Entenc que la mediació requerirà una atenció diversa per part dels professionals
«Jo no veig més dificultats en la mediació o la conciliació, però sí que requereixen dedicació. La clau del seu èxit és que, si es fa bé, descongestionarem els jutjats i podrem disposar d’una millor qualitat de la justícia per tractar aquells casos amb unes necessitats més exigents a nivell tècnic que ara es veuen compromesos per la resta».
A partir d’ara en tot hi haurà mediació?
«No en tot es pot mediar. La llei parla d’una resposta ‘adequada’, alternativa, i, tot i que això d’adequada no s’esmenta en la normativa europea, entenc que el legislador espanyol hi ha volgut afegir un toc de qualitat. L’advocat haurà d’estudiar què necessita el client i de quina manera pot acompanyar-lo d’una manera eficaç, tècnica i sense que el camí afecti a la possibilitat d’acabar anant a litigi. I això és un servei de qualitat».
Això canviarà també la imatge que el ciutadà té de l’advocat...
«El canvi hauria de ser que el ciutadà no vegi l’advocat només per a litigar, sinó com un suport per a resoldre un problema. El paper de l’advocat assessor no canvia, però la nova llei diu que el primer camí no ha de ser necessàriament el del litigi. A vegades potser sí, però altres no».
Un acord sempre implica cedir alguna cosa. Com afectarà si s’arriba a judici?
«Aquest és el gran tema i a nosaltres se’ns obre una doble feina, perquè caldrà fer les coses ben fetes per arribar a un acord de bona fe, però també haurem de fer la feina ben feta per si acabem a litigi. La llei parla que s’ha de partir d’un principi de bona fe i limita l’abús del sistema. Com advocats, aquesta llei ens obre la porta a ser encara molt més tècnics, a polir conductes i a intentar oferir al client un millor servei sense perdre de vista que el litigi continuarà sent una opció, però caldrà arribar-hi d’una manera molt més tècnica i polida».
Quan es parla d’alliberar pes als jutjats, en quin horitzó s’està pensant?
«L’horitzó és que els conflictes es resolguin sense entrar-hi. Molts temes es podrien resoldre abans i, de fet, es resolen a les portes del judici; per tant, si podem resoldre casos als passadissos, podem fer-ho abans i estalviar recursos humans i tècnics per a dedicar-los a altres. La llei ens ve a dir que el que ara es resol als passadissos ja no hauria ni d’entrar als jutjats».
El que sembla clar és que la nova llei dóna un paper més actiu al ciutadà.
«Totalment. Ara estem acostumats que ens donin la solució a través de la sentencia. Tant si em donen la raó o no, el ciutadà gairebé no intervé. En canvi, ara s’haurà de participar de la solució, hauràs d’oferir, d’acceptar o rebutjar, més o menys segons el mètode escollit, i s’haurà de ser més proactiu».
En el fons, tot dependrà de l’assessorament rebut...
«Per això l’advocat és tan important. Tenim la clau per fer veure al ciutadà una altra manera de resoldre conflictes».