David Font: «Hem aconseguit que les denúncies per pintades no quedin arxivades»

La Guàrdia Urbana de Tarragona viatjarà a Salamanca aquesta setmana per a presentar un protocol d’actuació pioner sobre les pintades a monuments i espais patrimonials.  Compartirà la seva experiència amb els cossos de seguretat de les diferents ciutats del Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad de Espanya. David Font, arqueòleg i caporal de la Guàrdia Urbana, és el principal impulsor del protocol. Anem a l’inici. Com va néixer aquest nou protocol?

«Jo vaig entrar a l’oficina de denúncies el 2018. Llavors, vam tenir un primer cas de pintades que no vam poder resoldre després d’uns anys a la Font del Centenari. A partir d’aquí va arribar la pandèmia i vam constatar que s’havien incrementat molt els grafitis al casc antic. Aleshores vam parlar amb el fiscal de medi ambient i li vam dir que crèiem que podíem resoldre algunes de les pintades. I vam començar la investigació amb molt treball d’oficina. Hi havia dos guàrdies que eren perits i analitzaven els grafitis».

Com és aquest procés?

«Miraven les signatures, feien un estudi grafològic. I comparatives tant del text com de la tinta que apareixia. Per exemple, un dibuix d’una cara al costat de la signatura amb la mateixa tinta. Vam fer un arxiu de totes les pintades que vam trobar. Llavors relacionàvem el grafiti amb els autors. I vam imputar un delicte contra el patrimoni a tres persones. Aquest va ser el primer cas».

Sempre es troben els autors?

«Gairebé sempre. A vegades són les càmeres, a vegades els agents els troben amb la pintura. És una feina després de mirar l’arxiu, Estudiem la lletra, la forma de les A o les T. També per com i on s’ha produït. Podem buscar amb el padró».

Entenc que això abans no es feia? Quin era el recorregut judicial?

«Aquest tema ha tingut un recorregut una miqueta sinuós. Abans de la pandèmia, la majoria de casos s’arxivaven. Per la via administrativa no podem denunciar una persona si no la veig fent una pintada. I llavors no se’n tramitaven gairebé gens. Vam buscar alternatives llavors per la via penal perquè són delictes contra el patrimoni històric. Hi ha un títol específic del codi penal que ens permetia instruir-ho perquè sempre es causava un dany».

Van trobar la tecla.

«Sí. Els jutjats són molt reticents a instruir diligències per un delicte de danys. Què passa? Si nosaltres com a policia entrem un atestat al jutjat, és molt probable que s’arxivi. Però si li entregàvem al fiscal i entra a través de Fiscalia, obliga el jutjat a fer la investigació. I així, després ho vam fer extensiu a tota la ciutat, més enllà del casc antic».

En quin sentit?

«Vam fer un model per a la ciutadania i empreses que facilités tramitar denúncies per pintades. Havien de posar el pressupost de la reparació i una fotografia del grafiti. I així vam recollir bastants denúncies».

Van aconseguir millorar la situació?

«Totalment. Recordo un cas al Pont del Diable que vam resoldre ràpidament. Ara ja no s’arxiven i es tramiten moltes més denúncies que fa uns anys. Al final, la justícia està molt saturada i els casos i els judicis s’allarguen anys, però ja tenen un recorregut. També treballem de la mà dels arqueòlegs municipals, que ens ajuden a detectar ràpidament si les pintades s’han fet en espais protegits».

Depenent de la catalogació dels espais o monuments les multes o penes són diferents?

«No. Venen a ser les mateixes. Hi ha quatre tipus de catalogació. Bé d’Interès Local, de Façana d’Interès General i Patrimonial. Amb això es donen casos com a la plaça dels Carros, on un home va pintar en una façana, on abans hi havia una caixa de pensions. Diries que no és res extraordinari, però tota la plaça està protegida. I és un delicte contra el patrimoni històric».

Interès de França

El problema amb els grafitis els tenen totes les ciutats històriques. Però aquest modus operandi no s’havia aplicat enlloc.

«No. La conservadora d’Aranjuez ens va contactar perquè des de Lió els hi havien preguntat què feien amb les pintades. I ella sabia com estàvem treballant aquí. I per això vam escriure el protocol i el vam traduir al francès i l’anglès. No ho havia regulat mai ningú i no hi havia cap document de guia».

I tot això és el que exposareu a Salamanca?

«Sí. S’organitzaran diverses taules rodones. El nostre protocol marca totes les actuacions a fer pels agents. El que és primordial és que la pintada es retiri com més aviat millor. Per evitar l’efecte dels miralls trencats. També marca què fer si no es troba cap autor, etc».

Un guàrdia urbà ensenyant a Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil...

«El problema que tenim els policies locals és que no ens ho creiem. Però les bases d’alimentació, de les dades, les tenim nosaltres. Tenim les patrulles, les càmeres i les catalogacions. Tot això ho tenim i tenim els mitjans i la capacitat per utilitzar-ho».

De cara al futur, la voluntat és seguir per aquest camí, oi?

«Totalment. Hem entrat en una dinàmica on s’han agilitzat molt els tràmits perquè la gent està conscienciada i implicada. I les actuacions donen resultat. És cert que a Tarragona ens coneixem tots i la comunicació entre els diferents organismes és molt fàcil. És una feina molt orgullosa i a mi com a arqueòleg des del primer moment em va interessar. L’any vinent en principi tindrem ja la primera sentència ferma amb el nou protocol».