Justícia
El TSJC ratifica l'origen laboral d'un limfoma per exposició a benzè a la petroquímica de Tarragona
El treballador va ser declarat en situació d’incapacitat permanent l’any 2019 arren de la malaltia
Imatge d’arxiu del polígon químic nord a la zona del Morell.
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat l’origen professional de la malaltia (limfoma de Hodgkin) que afecta un extreballador de Repsol a la petroquímica de Tarragona.
Segons explica el Col·lectiu Ronda, la sala ha desestimat els recursos interposats per la mútua Fraternidad i la pròpia Repsol contra la sentència prèvia del Jutjat Social 3 de Tarragona que ratificava l’existència d’un vincle causal entre el càncer limfàtic del treballador afectat, declarat en situació d’incapacitat permanent l’any 2019, i l'exposició a agents químics, principalment el benzè, durant la seva activitat laboral a la planta petroquímica.
L’exposició continuada a diversos agents químics però, especialment, al benzè durant els diversos períodes compresos entre juliol de 2009 i octubre de 2019 en què el treballador va desenvolupar les seves tasques a les instal·lacions petroquímiques de Repsol a Tarragona és l’origen del limfoma de Hodgkin, un càncer que afecta el sistema limfàtic, diagnosticat l’any 2018, un any abans de ser declarat en situació d’incapacitat permanent per a tota activitat laboral com a conseqüència de la patologia. L’afectat tenia 32 anys quan va necessitar un trasplantament de medul·la òssia a causa de la malaltia.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat íntegrament els recursos elevats per la pròpia Repsol i la mútua Fraternidad Muprespa contra la sentència prèvia del Jutjat Social 3 de Tarragona i la resolució de l’INSS que consideraven acreditada l’existència d’una relació de causalitat entre la presència d’agents químics a la planta de Repsol i el desenvolupament de la malaltia.
Malgrat empresa i mútua argumentaven que les funcions de l’extreballador com a operador d’àrea i de panel només comportaven un contacte esporàdic o inexistent amb substàncies perilloses, diferents informes tècnics, incloent-hi de la Inspecció de Treball, acreditaven la presència constant i generalitzada de diferents agents químics, amb preponderància del benzè, durant el temps i a les àrees en què l’afectat va treballar a la petroquímica. Així ho recollia la pròpia avaluació de riscos elaborada per Repsol, on s’apuntava a la possible exposició a contaminants químics, entre els quals es trobava el benzè.
El Pla d'Higiene de l'empresa també preveia el control de determinats llocs de treball davant el risc d'exposició a aquesta substància i, de manera significativa, els mostrejos de contaminants químics realitzats pel Servei de Prevenció de Repsol entre els anys 2014 i 2020 van detectar la presència de benzè en totes les mostres analitzades. En aquest sentit, la sentència del TSJC recorda que en el quadre de malalties professionals s’assenyala l'exposició al benzè en treballadors de la indústria petroquímica com un factor etiològic en el desenvolupament de limfomes, incloent-hi el de Hodgkin.
Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda, ha estat responsable d’assessorar el treballador afectat en un procés que «ara que està confirmat l’origen professional de la patologia, continuarà amb les pertinents reclamacions per establir la responsabilitat de Repsol per incompliment del deure de protegir la salut dels seus treballadors».
En aquest sentit, l’advocat, que ja va ser responsable d’una sentència dictada l’any 2020 que feia responsable Repsol del càncer que afectava un empleat d’una de les contractes que operen a la planta química, recorda que «l’entorn laboral de la petroquímica és d’alta complexitat i elevat risc per a la salut de les persones que hi treballen, atesa l’elevada concentració d’elements i substàncies químiques perilloses presents en l’ambient. Una circumstància que obliga les empreses presents a la petroquímica a extremar en tot moment les mesures de seguretat i prevenció i que, malauradament, no sempre es dóna».
Cortés celebra que es dictin sentències que reconeguin l’origen professional de les malalties que afecten nombrosos treballadors i extreballadors del pol químic, però admet que «encara són moltes les persones que a la petroquímica emmalalteixen per l’exposició a agents químics i contaminants ambientals sense arribar a veure mai reconegut l’origen laboral de les seves patologies ni accedir a les prestacions i drets que els corresponen. A dia d’avui, continua sense admetre’s que moltes malalties estan directament causades per l’activitat laboral i això és una veritable vulneració constant i a gran escala dels nostres drets com a treballadors».