Un nou mètode identifica les avellanes ràncies sense treure-les de l’embalatge

Investigadors de la Universitat Rovira i Vigili (URV) han desenvolupat un mètode per identificar les avellanes ràncies sense treure-les de l'embalatge mitjançant una llum infraroja que determina l'estat d'oxidació dels àcids grassos d'aquesta fruita seca, informa la universitat tarragonina.

Aquest sistema permet comprovar l'estat en el qual es troben totes les avellanes del paquet amb una sola anàlisi, sense necessitat de preparar la mostra o destruir-la, i, segons els seus autors, pot ajudar a millorar les tècniques d'emmagatzematge i els sistemes de distribució per reduir significativament les pèrdues en el comerç de la fruita seca.

Les bones pràctiques en el tractament, emmagatzematge i distribució de les avellanes són crucials per evitar pèrdues i garantir la seva qualitat a llarg termini, ja que el contacte amb l'oxigen i l'acció de la llum propicien que es tornin ràncies.

«La velocitat d'oxidació augmenta quan els fruits no són emmagatzemats correctament», diu l'investigador del departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV i autor principal de la recerca, Jokin Ezenarro.

Davant d'aquesta perspectiva, els investigadors han desenvolupat un sistema per monitoritzar l'oxidació de les avellanes que permetria a productors i comerciants determinar la seva qualitat abans de comprar-les o vendre-les.

Aquest mètode utilitza una càmera hiperespectral, un aparell capaç de determinar l'estat d'oxidació en cada punt del paquet. «És un espectrofotòmetre que aplica un feix de llum en cada punt i ofereix informació sobre la composició de la mostra en funció de com interactua», explica Ezenarro.

En aquest cas, l'aparell utilitza radiació infraroja, de més longitud d'ona que la llum visible i amb una freqüència menor que la llum de color vermell, pel que és invisible per a l'ull humà.

Aquesta nova tècnica també ha permès confirmar que l'oxidació de l'avellanes es deu principalment a l'atmosfera amb la qual estan en contacte i la llum a què estan exposades.

«Hem comprovat que l'emmagatzematge al buit va ser el més eficaç i que l'exposició a la llum afecta significativament l'estabilitat del producte», conclou Ezenarro.