Patrimoni
Cercant les grades perdudes de l’Amfiteatre de Tarragona
L’ajuntament ha fet prospeccions arqueològiques del subsol de l’escola Miracle, mai fetes fins ara
Un dels monuments més impressionants de Tarragona és sens dubte l’Amfiteatre. Construït al principi del segle II dC, va ser objecte de reformes l’any 221, com indica la inscripció de 140 m, la més llarga de tot l’Imperi, que coronava el pòdium. Actualment, es conserva part de la graderia septentrional tallada a la roca, molt erosionada, i una part de la graderia meridional, aixecada sobre voltes de formigó. I, encara que no ho sembli, té racons desconeguts.
Recentment, l’ajuntament ha dut a terme prospeccions arqueològiques a l’entorn de l’escola Miracle, per a estudiar el subsol de la zona. Unes intervencions que mai abans s’havien dut a terme i que, per tant, els seus resultats són una incògnita.
«Volem saber què hi ha. Els tècnics ens diuen que sospiten que hi podria haver més parts de les graderies de l’amfiteatre. Mai s’ha estudiat», explica Nacho García, conseller de Patrimoni. «Es podria trobar una cripta o quelcom similar. No se sap. Depèn el que s’acabi concloent, prendrem decisions. Una opció seria obrir un espai per a exposar-ho a l’escola», afegeix el conseller.
El passat cap de setmana es van fer els treballs amb un georadar.
Recuperar l’esplendor
Els nous treballs arqueològics es fan en el marc de la redacció del nou Pla Director de l’amfiteatre. La intervenció és va dur a terme el passat cap de setmana amb un georadar, una màquina que grava el terra i els materials que registra. Com si fes una radiografia. Aquesta informació s’envia a una empresa externa que, en un termini de dos o tres mesos, donarà un veredicte sobre què hi ha al subsol.
El pla ha de conformar un important estudi de recuperació de l’esplendor del monument, així com un projecte per a la seva conservació i manteniment futurs. La proposta guanyadora del concurs per a trobar els autors del pla va ser la formada per l’equip d’arquitectes tarragonins Pau Jansà Olivé, Amalia Jansà Fenollosa, Genís Boix Oliva i Manuel Prieto Muñoz, amb la col·laboració dels arquitectes Eduard Polo i Ana Laura Bertero.
La proposta atrevida va atraure al jurat. En primera instància, es va proposar un desviament del vial Bryant. Un canvi que no és viable. «No es farà perquè necessitem mantenir les connexions. No desapareixerà», aclareix García. Amb tot, el pla serà el full de ruta que marcarà cap on ha d’anar el monument, no només pel que fa a la conservació i el manteniment, sinó també per la seva difusió. Es preveu així tenir un calendari amb les actuacions necessàries a l’amfiteatre i el seu entorn.