Carles Magrané: «La redacció és com una orquestra i hem d’afinar una partitura informativa que cada dia és diferent»

La celebració dels 21 anys del diari implica també commemorar el seu primer any complet com a director, un any en el qual ha fet front a molts canvis. Quin balanç fa d’aquest primer any?

«Personalment, el balanç que en faig és molt positiu. Tenia molt clar el repte al qual m’enfrontava i tinc la sensació d’haver-ho aconseguit amb força dignitat. Tenia força clar el producte que volia oferir al lector del Diari Més i crec que ho hem aconseguit. No ha estat, ni molt menys un mèrit només meu. L’empresa editora va fer una aposta important de renovació del diari i ha posat totes les eines necessàries per arribar als objectius que teníem marcats.»

Una de les grans apostes de la casa els darrers anys ha estat apostar per guanyar pes i qualitat periodística. En quina fase es troba d’aquest procés?

«Forma part de l’aposta que comentava que va decidir fer l’empresa. Va oferir-me encapçalar-la, però també hi havia el compromís de millora interna de l’estructura periodística i això s’ha estat fent. Tenim una plantilla molt més estabilitzada, en la qual els redactors ja poden tenir un major recorregut. Es va incorporar un subdirector amb molta experiència que ha estat cabdal per impulsar la secció de Tarragona, es va ampliar la secció de Camp i es va afegir un redactor per cobrir Reus. Tot plegat fa que ara mateix disposem d’un equip que, efectivament, ens ha permès guanyar qualitat periodística. »

De fet, s’ha buscat un disseny més clar i més net, a més de fer més anàlisi de l’actualitat. Quin és el següent pas a fer?

«El disseny no ha estat una qüestió menor en tot el procés de millora qualitativa que hem realitzat. Al lector també l’hi has d’oferir informació fidedigna, contrastada i passada pel sedàs de la credibilitat, però cal servir-la també d’una manera clara i atractiva. I en això, respecte del nou disseny del diari, la resposta dels lectors ha estat molt positiva. El següent pas és anar incorporant elements informatius cada vegada més específics, però que pugui ser d’interès pels nostres lectors. Ja ho hem començat a fer amb seccions dedicades en exclusiva al projecte metropolità, per exemple, però hi ha molts àmbits d’interès prou generalitzat que anirem incorporant.»

Com es lluita en el dia a dia per evitar caure en la tendència actual de fer periodisme de ‘nota de premsa’?

«El problema no són les notes de premsa. No deixen de ser eines que institucions, associacions, etc utilitzen per a comunicar. El problema és l’ús que en facis. Podem ser un mitjà amb una estructura continguda, però la seva capacitat de complir amb la finalitat, justament, de dur informació als lectors és molt gran. Jo no renuncio al periodisme si utilitzo aquestes notes per donar major contingut al nostre mitjà. A condició que es tracti d’elements informatius ‘neutres’ i sense contingut, diguem-ne políticament esbiaixat, són perfectament compatibles amb la nostra tasca informativa pròpia. Cap diari hi renuncia, sobretot quan es tracta d’informació de servei.»

El Diari Més ha demostrat que es pot fer periodisme de qualitat, gratuït i en català… i ser rendibles. Quin és el secret?

«No és un secret, és una feina constant de tots els departaments de l’empresa. Com ja he dit, la nostra és una estructura de dimensions contingudes, però la feina que es fa és enorme. Hi ha una idea clara del producte que volem oferir, des de la direcció de l’empresa, passant pel departament comercial, el de redacció i acabant pel de distribució que dur físicament els més de 25.000 exemplars als punts de distribució. Fer-ho en català no és no tan sols una qüestió de militància, sinó de la realitat que volem traslladar al nostre lector de proximitat. Amb tot, potser sí que ara, després de 21 anys, resulta que fer-ho en català es convertirà en un fenomen de resistència vist el panorama social de la nostra llengua…»

Una redacció amb un perfil jove, però també experimentat, amb dues redaccions descentralitzades a Tarragona i Reus, i una potent àrea digital… Aquesta seria la base de l’orquestra que dirigeix. Com es fa per fer-la sonar afinada?

«T’agafo el símil, però em sembla que no et podré contestar de manera clara. Cada dia canviem de partitura. Cap dia és igual a l’anterior. Mai no saps quina és l’actualitat que acabaràs explicant al lector l’endemà. Suposo que com a orquestra, tenim prou capacitat per a fer que la nostra melodia informativa soni conjuntada al llarg de la jornada. Aconseguir-ho és feina de tots i la professionalitat és el que ens ajuda a no desafinar.»