El sector social es concentra a Tarragona per exigir més seguretat

Professionals del sector social de Tarragona es van concentrar ahir a la tarda a la plaça de la Font per condemnar la mort de María Belén, la treballadora social assassinada el passat diumenge en un pis tutelat a Badajoz. Durant l’acte, convocat pel Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), es va exigir «la fi de la precarietat» i la «manca de seguretat» amb què asseguren conviure diàriament aquests professionals.

«Aquest assassinat colpeja no només la nostra professió, sinó tota la societat. És un senyal més d’un sistema que ha fallat», denunciava l’entitat en el seu manifest. A més, van alertar que «les amenaces i les agressions no són fets aïllats, i els protocols actuals no són suficients». També posava èmfasi en la sobrecàrrega de treball, la manca de recursos i la invisibilització del sector social, assenyalant «la falta de compromís de les administracions, que miren cap a una altra banda». «Necessitem mesures concretes i immediates, ja no ens valen les paraules buides o els moments de silenci, volem solucions», exigien amb contundència.

Les reivindicacions també es van fer visibles a les pancartes que sostenien els assistents, amb missatges com «Treballar al sector social és un risc vital», «Qui cuida les que cuiden?» o «Ni vocació ni caritat, dignitat». En acabar l’acte, aquestes pancartes van ser col·locades a les escales de l’Ajuntament en un gest simbòlic de protesta.

Veus del sector

Mentre la plaça s’omplia esperant l’inici de l’acte, molts dels manifestants compartien experiències i situacions de risc que havien viscut en primera persona. «Jo era nova, treballant per primera vegada en un centre de menors, i tenia un torn de nit. Ningú em va explicar què fer, em vaig trobar allà sola, amb 14 menors», explicava R.M., que és integradora social. «És per això que reivindiquem el que està passant. La seguretat en aquest sector està per terra, i les institucions han actuat amb una negligència inadmissible. Aquest problema no és puntual, és estructural, i cal posar-hi remei d’una vegada per totes», etzibava.