Patrimoni
Prieto demanarà que la Torre del Pretori de Tarragona es declari espai de memòria democràtica
Aquest espai «va ser testimoni d’accions repressives durant la dictadura franquista en la seva etapa com a presó»
Imatge de la Torre del Pretori, a Tarragona.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, demanarà que la Torre del Pretori sigui declarada espai de memòria democràtica. Així ho va anunciar ahir, durant la presa de possessió d’Elisabet Romero com a nova subdelegada del govern a la demarcació de Tarragona. Prieto traslladarà «directament» aquesta proposta al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.
«Aquest 2025 es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, l’inici de la transició i el pas a la democràcia», assenyalava explicava Prieto. Per això, explicava, «el govern està impulsant una sèrie d’accions i activitats que tracten de posar en valor la gran transformació social, econòmica i institucional que ha experimentat Espanya des de llavors».
En aquest sentit, destacava la necessitat de «reconèixer» un «espai emblemàtic» com la Torre del Pretori, la qual «va ser testimoni d’accions repressives durant la dictadura en la seva etapa com a presó», per tal d’«honrar la memòria d’aquells que ho van patir».
L’origen de la proposta
La idea de declarar-la espai de memòria democràtica va sorgir fa un mes, quan Prieto va visitar la Sala del Sarcòfag d’Hipòlit, que s’amaga a l’interior de la torre. L’acompanyava l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, qui va explicar-li els treballs de rehabilitació que s’hi han dut a terme els darrers mesos. El batlle recorda que, en una de les pantalles on s’exposa informació sobre el monument, s’explicava que «aquest espai va ser una presó i hi va haver tortures per part de l’horrible dictadura franquista». Això va cridar l’atenció del delegat, que «en va prendre nota».
La Torre del Pretori formava part del Fòrum Provincial romà construït el segle I dC. Des de mitjan segle XIX, va convertir-se en el centre del sistema penitenciari de les comarques tarragonines. Coneguda com la presó de Pilats, tenia capacitat per a entre 70 i 100 reclusos.
Després de la Guerra Civil i amb l’inici de la dictadura franquista, es va sobresaturar l’espai, encabint-hi fins a 1.361 persones a la vegada. Del 1939 al 1945, més de 650 interns van ser condemnats a mort i van ser afusellats en el turó de l’Oliva. «És més que just i necessari que puguem recordar el patiment de molts tarragonins i tantes altres persones que van patir la dictadura», diu Viñuales.