L'última botiga de màquines de cosir de Tarragona té el llegat assegurat

«La màquina de cosir és l’únic electrodomèstic que s’hereta. No és com comprar una rentadora i desvincular-te’n, no. És una relació molt estreta, un món a part», explica Pepi Álvarez des de la seva botiga, envoltada de teles i bobines de fil. A les taules situades al fons del local, una clienta aprèn com cosir una vora. Escenes com aquesta han estat el seu dia a dia durant gairebé cinquanta anys. D’aquí a poc, però, la Pepi es jubilarà, i la botiga iniciarà una nova etapa en mans de la seva filla Natàlia, abandonant per primera vegada en 40 anys el carrer Reding per traslladar-se al número 42 de Rovira i Virgili.

«M’agrada el que faig. És una feina molt distreta, i els clients són com una família. He gaudit molt, però ha arribat el moment de parar», afirma Álvarez emocionada. Aquest, admet, està sent un comiat molt dur, ja que la costura és una passió que l’acompanya des de ben d’hora. «Sortia de l’escola i anava a brodar», recorda. Al cap d’un temps, explica, la seva professora va marxar i ella, ja amb el títol de brodadora, es va quedar treballant a la botiga. L’any 1986 es va fer autònoma, adaptant-se als canvis laborals que impulsaven molts treballadors a emprendre pel seu compte.

Des de llavors, la seva botiga ha canviat diverses vegades d’ubicació, però sempre ha estat al mateix carrer. «Vam començar al número 13, després ens vam desplaçar a l’escala B del número 16, i ara estem aquí, a l’escala A», explica. Els anys han passat, i els temps han canviat, però la Pepi sempre hi ha sigut, mantenint viu un sector que, desafortunadament, ha vist com altres botigues tancaven. De fet, actualment, la seva és l’única romanent de la província. «Com estem a la capital, sempre hem tingut clients d’arreu del territori, però ara encara en rebem més», assenyala Álvarez.

«Evidentment, una màquina de cosir la pots comprar a molts altres llocs, però no rebràs el mateix tracte que aquí», assegura. I és que a la botiga de la Pepi es fa molt més que vendre màquines i el seu material corresponent. «Oferim reparacions, restauracions, assessorament, servei de postvenda, tallers... Vendre un producte és una cosa, però ensenyar als clients com funciona és una altra, i és importantíssim», apunta. «Una màquina de cosir no és prémer un botó i ja, és complex, i moltes persones al principi no se’n surten, llavors es frustren. Si els clients aprenen com fer-la servir, li treuran més profit, i probablement tornaran, sigui per demanar recanvis o consells», afegeix.

El món de la costura ha canviat molt des que la Pepi va començar. Abans, explica, era habitual tenir una màquina de cosir a casa, i gairebé tothom sabia fer petits arranjaments. Ara, en canvi, el costum s’ha perdut, i gran part dels seus clients arriben a la botiga amb l’objectiu d’aprendre un nou hobby. «Ens trobem amb moltes senyores jubilades que fins ara no havien tingut temps d’aprendre, però també arriben molts joves aficionats al disseny i la moda», assenyala Álvarez. A més, apunta, el retorn del vintage també s’ha viscut a la botiga. «Aquestes tendències es noten de seguida. Les modes marxen, tornen, és un cicle, i ara sembla que a la gent l’interessa», reconeix.

Continuar el llegat

Potser és un fet poc usual, però a la Pepi no li fa cap mena de gràcia jubilar-se. El fet que la seva filla agafi el relleu de la seva estimada botiga, però, l’ajuda a pair aquest final d’etapa. «Em fa moltíssima il·lusió assumir la responsabilitat. He crescut aquí i per mi és molt més que un negoci, és família», assegura la Natàlia Sabaté. «És molt necessari conservar comerços de proximitat com aquest, i ho faré encantada», conclou.