Santa Tecla, una víctima més del patriarcat

Santa Tecla, és, sense dubte, una figura adorada pels tarragonins. Si bé no tots són comparteixen la seva fe, la majoria són devots de la seva festa, que cada setembre omple la ciutat de colors, música i fervor. Però, què en sabem realment de la santa màrtir que es va convertir en la patrona de la ciutat? 

La seva història ha passat de manuscrit a manuscrit, de boca en boca i de generació en generació, transformant-se amb el temps i donant lloc a diverses versions sobre la seva vida i el seu final. I si, més enllà del seu martiri, Tecla hagués estat també víctima de la mateixa fe que la va convertir en icona?

Aquesta perspectiva, juntament amb la d’altres màrtirs femenines, s’explora en el llibre Martiris de santes del primer cristianisme, un estudi realitzat per Ángel Narro, i Álvaro Ibáñez, professors de Filologia Clàssica a la Universitat de València i la Universitat de Granada respectivament.

Aquest recull i analitza els textos més antics sobre tretze santes, inclosa Santa Tecla. L’obra tradueix per primera vegada al castellà aquests relats, apropant-los a un públic no especialitzat i oferint una visió centrada en aquells aspectes que diferencien el tractament de la santedat femenina respecte a la masculina.

«Les traduccions van evolucionant i a mesura que passen els segles ens trobem diferents versions. És un terreny molt problemàtic, perquè hi ha moltíssima contaminació. Existeix, fins i tot, una certa tendència a la homogeneïtzació d’històries, i els elements d’un relat acaben apareixent en altres», explica Narro. 

En el cas de Santa Tecla, la documentació més antiga la situa al segle II dC, destacant-se com la primera màrtir cristiana coneguda. El relat original, explica Narro, narra la seva conversió al cristianisme després d’escoltar la predicació de Sant Pau i les diferents tortures a les que va sobreviure de forma miraculosa.

Però el que és més sorprenent, assenyala, és com el seu final ha variat al llarg dels segles. «La versió més coneguda, sobretot a Tarragona, explica que la santa es va refugiar en una cova que es va esfonsar, deixant únicament el seu braç. En altres traduccions, però, es diu que va desaparèixer en una mena de forat obert miraculosament al terra per protegir-la d’un intent de violació. D’altres versions afirmen que es va desplaçar fins a Roma, on va viure fins a una edat avançada i va morir en pau», apunta.

Aquesta evolució de la seva història es veu reflectida en la Tarragona medieval, quan la ciutat va adoptar el seu culte i va incorporar la famosa relíquia del braç de Santa Tecla. «Les traduccions primitives no fan referència a la seva tomba ni cap mena de relíquies originals, per tant, és probable que aquestes siguin una invenció de l’edat mitjana», explica Narro

Una perspectiva de gènere

L’estudi també posa de manifest com la representació de les màrtirs femenines sovint s’ha centrat en la seva bellesa i en la seva condició de «núvia de Crist», reflectint els rols de gènere imposats per la societat de l’època. 

«Es repeteixen molts patrons com la virginitat i la puresa», explica l’autor. Així mateix, els seus martiris solien incloure violència contra el seu cos i la seva feminitat. «Un clar exemple és Santa Àgata, a qui segons la llegenda li van tallar els pits», diu.