Bolaños afirma que l’acord per les competències d’immigració no inclou el requisit del català

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, va afirmar ahir que la proposició de llei acordada amb Junts per a la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat de Catalunya «no hi ha cap referència» al requisit de la llengua per a poder obtenir el permís de residència. 

Per tant, assegurava que el debat respecte a aquest punt és «inexistent, ja que el text pactat, el qual «està en tramitació parlamentària», no ho recull. D’aquesta manera, va respondre a les paraules de la portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, qui va assegurar en una entrevista que la Generalitat tindrà la potestat per a exigir com a requisit el coneixement de la llengua catalana.

Durant la visita que va fer al solar on es construirà el futur Fòrum de la Justícia de Tarragona, el ministre va aclarir que aquesta exigència no forma part del pacte migratori. Respecte a aquesta proposició de llei, remarcava que és estrictament constitucional». De fet, apuntava, es fa sota l’empara de l’apartat 2 de l’article 150 de la Constitució. 

En aquest sentit, apuntava que «delegar una competència a l’administració més propera, en aquest cas la Generalitat, reforça l’autogovern de Catalunya». «El que fa uns anys era enfrontament i vulneracions flagrants de les lleis, avui són pactes i compliment de la Constitució», assenyalava.

El retorn de La Caixa

Preguntat pel retorn de la Fundació ‘La Caixa’ i Criteria Caixa a Catalunya, va assegurar que «és la prova evident de la normalització absoluta que existeix a Catalunya i de l’èxit de les polítiques de Pedro Sánchez i Salvador Illa». «Avui dia, a Catalunya, totes les forces polítiques fan política dins de la llei i les institucions», deia Bolaños, qui afegia que «això genera una seguretat jurídica que fa que puguin tornar empreses que van marxar fa uns anys».

La llei d’eficiència

Bolaños va aprofitar la seva visita a Tarragona per destacar els beneficis que comportarà la nova Llei d’Eficiència del Servei Públic de Justícia. «Estem en la transformació més gran de la nostra estructura judicial en dècades», afirmava el ministre, qui assegurava que «Catalunya està sent l’avantguarda en la implementació d’aquesta llei». 

Amb la seva entrada en vigor, «les institucions competents poden conèixer en temps real on estan els col·lapses i, per tant, on cal assignar recursos humans i materials». En una prova pilot en un jutjat de Badajoz, «s’ha aconseguit reduir els assumptes pendents en més d’un 40% i s’ha agilitzat l’execució de les sentències en més d’un 70%», explicava.