Pioneres a la Guàrdia Urbana de Tarragona, des del 1975 desafiant el fred i el rebuig

La Guàrdia Urbana de Tarragona va incorporar fa cinquanta anys les seves primeres agents: vuit dones van superar les proves de selecció i van entrar al cos el 5 de gener del 1975 amb la mateixa retribució que els homes, però també amb el rebuig inicial dels seus companys.

Les vuit van complir els requisits establerts per ingressar a la policia municipal: tenien entre 18 i 35 anys, una altura mínima d'1,60 metres i estaven solteres o vídues, segons que expliquen Teresa Roca i Pilar Berenguer, dues d'aquestes dones pioneres, en una entrevista amb EFE.

Minifaldilla i botes en la Cavalcada del 1975

El seu primer servei va ser en la Cavalcada de Reis del 1975, un dia fred que van suportar amb el seu uniforme reglamentari, format per «una minifaldilla, botes i una jaqueta fineta», recorda Teresa Roca.

«Ens vam quedar glaçades. Allò no era un uniforme per estar al carrer en ple hivern, però és el que hi havia en aquell moment», explica.

Tarragona va ser una de les primeres ciutats espanyoles amb dones policia, amb Bilbao, Còrdova o Elx com a referents. El consistori va aprovar la creació de l'expedient que va donar origen a la «secció femenina de la policia municipal» en el ple celebrat el 27 de desembre del 1974.

Roca treballava en una fàbrica tèxtil quan va decidir fer les oposicions per a la Guàrdia Urbana. Va entrar-hi amb 20 anys i va estar-hi 42, fins que es va jubilar. «Els inicis van ser durs, al principi els companys no acceptaven que estiguéssim al cos. Però la cosa va anar canviant amb el temps», explica.

«Per ser dona, em van posar en una cruïlla durant molts anys per gestionar el trànsit vuit hores al dia, fins que va haver-hi semàfors. Tant si feia fred com si plovia havia d'estar allí, no podia abandonar el lloc», recorda.

«El món de l'uniforme era masculí»

Pilar Berenguer va ingressar amb 18 anys a la Guàrdia Urbana de Tarragona i reconeix que al principi va sentir «una mica de por perquè el món de l'uniforme era dels homes». «Nosaltres érem molt jovenetes i ells creien que envairíem un espai que era seu», rememora.

A més, «costava que els ciutadans respectessin una dona amb uniforme, encara que, a poc a poc, va anar canviant», apunta Bereguer, que va estar a la policia municipal en dues etapes, ja que quan portava quatre anys, el 1979, va demanar una excedència per motius personals i va tornar a formar part del cos entre 1990 i 2008.

La primera tasca que li van assignar va ser la vigilància de la circulació en diferents punts de la ciutat, com la plaça Ponent o l'avinguda Ramón y Cajal en la confluència amb el carrer Prat de la Riba, al centre de Tarragona. Als quatre mesos la van traslladar a una oficina com a secretària d'un tinent d'alcalde.

Quan va tornar de l'excedència va estar en atenció al públic, un lloc on se sentia «molt a gust perquè el ciutadà de Tarragona és molt agraït», subratlla.

Tant Roca com Berenguer coincideixen que en aquests cinquanta anys la posició de les policies municipals ha millorat: «Hi ha una diferència abismal entre l'any 1975 i l'actualitat. Hi ha molta més preparació física i de coneixements, més companyonia i més respecte cap a les dones, tant dels companys com de la ciutadania».

Orgull

L'Intendent de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, destaca que la incorporació fa mig segle d'aquelles pioneres «va suposar un pas endavant» per al cos. «Estem molt orgullosos d'elles, van ser unes grans representants».

Vázquez assegura que un dels principals objectius que es va marcar quan va accedir al càrrec és «la feminització de la Guàrdia Urbana. I hem anat guanyant terreny en aquest sentit perquè hem doblat el nombre de dones, actualment n'hi ha 36», sosté.

Això sí, reconeix, «queda molta feina per fer, perquè encara no arribem als percentatges d'altres cossos policials nacionals i europeus».