Tarragona plora la mort del Rei i la Concubina

És dimarts i Tarragona està de dol. Dilluns, el Rei Carnestoltes i la seva Concubina van ser sentenciats a la condemna més absoluta. Com a conseqüència, aquest matí les rues plenes de colors i lluentor han estat substituïdes per una desfilada fúnebre que ha plorat la mort de Ses Majestats pels carrers de la ciutat. Ara són gairebé les sis i la cua davant l’Antic Ajuntament és cada cop més llarga. El Campanar de la Catedral sona, però res canvia. Sembla que els difunts fan tard al seu funeral, tot i que ja fa una estona que els gemecs de l’interior travessen les parets. Finalment, la fila es mou i el primer grup és rebut amb un fort olor d’encens i els Ninots, plantats al pati central de l’edifici hores abans de ser convertits en cendra.

Una Guàrdia Civil identifica i escorcolla els assistents. «Agent, l’únic que duc són les calces, que avui me les he posat», exclama una senyora engrescada. El públic és conduït cap a una de les sales, i dues nenes que encara porten l’uniforme de l’escola xiuxiuegen entre elles, sense entendre què està passant. Dins, la Concubina ocupa el taüt que presideix la cambra i darrere la família plora estridentment la seva mort. «Mira-la, què maca. Sembla que encara somrigui», diu el pare de la difunta, que, efectivament, no pot aguantar el riure.

Després d’acomiadar-se de la Concubina, arriba el moment de visitar el cadàver del Rei, que enguany gairebé no cap dins el fèretre. «Fa cara de no haver trencat un plat», lamenta un dels ploraners. «Però culs sí que en va trencar!», afegeix. Sembla que el futur rei haurà de batallar pel tron, ja que resulta que el difunt s’ha encarregat de deixar un grapat de descendència. «És l’home de la meva vida», «No! És el meu, estic embarassada!», «Jo també!», bramen els amants del monarca. Mentre aquests es barallen, els visitants són escortats fora de la sala. «Era tot de broma», explica una mare a la seva filla petita, que sembla alarmada. «Són el rei i la reina de Carnaval, que avui s’acaba», afegeix. I així va ser, Ses Majestats van ser cremades a la plaça de la Font aquella mateixa nit. Moments després, el Campanar de la Catedral indicava l’entrada a la Quaresma. A reveure, Carnestoltes, ha estat un plaer.