Tarragona es rendeix al Rei Carnestoltes i a la Concubina

Son les 6 de la tarda i, com cada dia, diverses persones miren expectants l’entrada del mercat central. La plaça, però, no és la Corsini, sinó la de la Disbauxa, i està plena de gom a gom, excepte un passadís que donarà la benvinguda als grans protagonistes de la setmana: el Rei Carnestoltes i la seva Concubina. Quan el carrilló s’amaga, l’Amparito torna a sonar, aquest cop de mà de la Xaranga TomaNota, que acompanya els Sèquits mentre fan la seva entrada triomfal. Mentre alguns nens, sobre les espatlles dels seus pares, obtenen una vista privilegiada, altres s’han de conformar amb escoltar la música i observar les plomes fosforescents dels barrets que ràpidament omplen el centre de la plaça.

Al costat dret, un mar blau i taronja elèctric se situa davant el seu rei, mentre que a l’esquerra, dominen el rosa i el platejat. Sobre l’escenari, en Dani Baelo, de Disc 45, i l’Elia Coca, de Colors Fantasy, es preparen per iniciar el seu regnat. Abans, però, la colla La Bóta, que enguany celebra el seu 40è aniversari, va ser premiada com a Boter d’Honor 2025. «Aquesta barreja harmoniosa entre els lluentons meravellosos i la sàtira tradicional és una de les claus del nostre carnaval», assegurava la consellera de Cultura Sandra Ramos. Al seu costat l’alcalde Rubén Viñuales esperava el que, assegurava, era «el seu moment preferit de l’any». «Ara entregaré la vara i marxaré una setmana a les Bahames», afirmava. Finalment, el batlle complí la meitat de la seva promesa i el regnat de Ses Majestats s’oficialitzà.

Els nous sobirants no van trigar gaire en dictar les seves primeres 10 ordres executives en un parlament amb molta sàtira però poc català. «Aquí mana Viñuales, a Catalunya Illa, i a Espanya Sánchez, no crec que s’escandalitizin molt si fem el discurs en castellà», exclamava Coca, tot i que finalment acordava amb Baelo fer un discurs fifty-fifty «com als ‘coles’ a Barcelona». Si bé arrencava amb un tema controvertit, el pregó adoptava, ràpidament, una posició que mai falla en unir als tarragonins, apropiant-se de l’eslogan MAGA: «Moviment d’Acció Global Anti-Reus». D’aquesta manera, la província se sotmetia a la capital, l’estimadíssim mur de Trump es convertia en una muralla que separava Tarragona i Reus, i les víctimes de les deportacions massives eren els ganxets. L’aeroport passava a ser nostre, i el Delta de l’Ebre, també, ¿per què no?

Les generoses crítiques van esquitxar, fins i tot, el món de l’esport, vetant l’entrada a la ciutat a Eder Mallo, l’àrbitre del Nàstic-Màlaga, i nomenant-lo persona non grata. A més d’ordres i prohibicions, els monarques també van expressar les seves demandes. Entre aquestes, un major pressupost per la Disfressa d’Or, l’exclusivitat completa de la Tarraco Arena, i cervesa infinita per a la Farra dels Ninots. La solidaritat amb el País Valencià també hi va ser present, i el Rei i la Concubina van dedicar unes dures paraules al seu president. «Proposem que dins la Bota hi posem al ninot de Mazón, que cremi amb nosaltres», etzibava Coca. «Parlant de desastres naturals, la novena ordre és quasi una pregària: que els voluntaris de la DANA, quan acabin la feina a València, vinguin a la Part Baixa de Tarragona, que encara que no plou gaire està feta una merda», afegia Baelo.

La fi del discurs donà peu a l’inici del primer de molts balls, i Ses Majestats baixaren de la tarima de la Disbauxa per pujar a l’escenari del Teatre Tarragona. Abans, però, els Sèquits reials i el seu fidel públic van desfilar en comité per la Rambla Nova mentre es movien al ritme de la xaranga. Amb l’inici de la Gala, la música de carrer era substituïda pels hits més carnavalers, i els shimmies improvisats es convertien en intricades coreografies que concedien a ambdós Sèquits la seva oportunitat per brillar. El Rei i la Concubina protagonitzaven l’espectacle, canviant els seus brillants vestits per altres encara més vistosos i presidien l’escenari davant un públic que va adorar cada moment.