Un tarragoní fa la volta al món en moto per naturalitzar l'epilèpsia

Somiar despert. Això és el que ha pogut fer durant els darrers anys Juanillo Otón, que després de complir 40 anys, va decidir emprendre l’aventura més gran de la seva vida. Muntat en la seva moto i amb unes ganes immenses d’explorar món, va iniciar un camí que l’ha portat a visitar tots els continents, a excepció de l’Antàrtida. 

Ahir, va culminar l’expedició tornant a casa, tornant a Tarragona, on tot va començar. Com no podia ser d’una altra manera, va ser rebut com un heroi. Precedit per una comitiva formada per una cinquantena de motos, Juanillo va protagonitzar una entrada triomfal a la plaça de la Font, entre víctors, aplaudiments, cops de clàxon i el rugit dels motors.

Als peus del Palau Municipal, l’esperaven la seva família i amics més propers. També el van rebre l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales i el conseller d’Esports, Berni Álvarez. La jaqueta de cuir negra que vestia Juanillo destacava entre la multitud. 

En la peça de roba, portava enganxada la bandera dels diferents països que va visitar fent la volta al món. En total, 59 territoris diferents. Tota una fita. Per si no era suficientment complicada l’expedició, l’esclat de la guerra entre Ucraïna i Rússia va obligar a improvisar i canviar el recorregut.

L’aventurer explicava ahir que, inicialment, havia previst viatjar des de Tarragona fins a Vladiostok (Rússia) i, posteriorment, enviar la moto fins al Canadà per continuar fins a l’Argentina i fer el salt fins al Senegal. A causa del conflicte bèl·lic, va acabar passant per Àsia. «Ja que estava a Indonèsia, vaig pensar que podia passar per Austràlia», comentava entre riures. 

Després va continuar per Sud-amèrica, Nord-amèrica i Àfrica. «Han estat 610 dies de viatge», indicava Juanillo, qui detalla que «vaig haver de paralitzar el viatge quatre mesos per culpa del mal temps a Alaska, on feia -28ºC».

Juanillo va iniciar aquest repte per «complir un somni» —tot pagat per ell mateix—, però també per una causa solidària. Concretament, per col·laborar amb l’entitat Si jo puc, tu també #epilep en la seva tasca de visibilitzar i naturalitzar l’epilèpsia. «No la pateixo de prop, però cal ser conscients que molta més gent de la que pensem la pateix», apuntava. Durant el viatge, duia amb ell un mocador lila, el qual es penjarà en el futur local de l’associació. Mitjançant una pàgina de micromecenatge, ha aconseguit recaptar 2.500 euros per a la recerca sobre l’epilèpsia.

David Sinahusa, president de l’entitat, va agrair la gran tasca feta per Juanillo i va assegurar que aquests diners es destinaran a la investigació d’un tipus d’operació a infants que es fa a l’Hospital Sant Joan de Déu: «Necessitem encara sis casos més perquè ho cobreixi la Seguretat Social i estigui a l’abast de tothom».

Protagonistes a l’ombra

En aquesta increïble història, hi ha dues figures que queden a l’ombra, però són imprescindibles. Són l’Olga, la dona del Juanillo, i la Patrícia, la seva filla. «L’Olga feia 13 anys que estava a la seva feina i, sis mesos abans que jo marxés, va deixar el seu lloc de treball per encarregar-se del negoci que tenim», explicava Otón, qui assegurava que «sense elles dues no seria possible». «Veient-lo a ell feliç, nosaltres també ho som», confessava la seva dona, qui deia que «quan algú vol complir els seus somnis, cal ajudar-lo perquè pugui fer-los realitat».