Diari Més

Política

Comodins amb trampa

El marge de maniobra del govern es pot ampliar amb els no adscrits

Imatge d’arxiu de l’exportaveu de Vox, Javier Gómez, durant una intervenció en el ple de l’Ajuntament de Tarragona.Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Fins ara, el govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona ha estat jugant les mateixes cartes per aconseguir tirar endavant temes de ciutat importants. Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i En Comú Podem han estat les tres opcions entre les quals s’ha mogut l’executiu socialista per aprovar el nou contracte de la brossa i la seva adjudicació, així com la modificació de les ordenances fiscals —ERC s’hi va oposar— i el pressupost per al 2024. 

Un moviment sobtat dins el Saló de Plens, però, pot permetre a l’alcalde, Rubén Viñuales, ampliar el seu marge de maniobra. La setmana passada, els consellers Javier Gómez i Jaime Duque van abandonar el grup municipal de Vox per passar a condició de no adscrits. Aquest canvi pot arribar a sacsejar d’alguna manera el consistori, ja que s’han introduït dos comodins en un joc de cartes que semblava tancat.

No ha passat encara un any des que es van celebrar les darreres eleccions municipals, en les que es va consumar la victòria del PSC. Enmig de l’eufòria, Viñuales va lamentar que Vox aconseguís per primer cop representació a la capital tarragonina. El batlle també va manifestar la seva intenció de traçar un cordó sanitari per aïllar el partit d’extrema dreta. 

De fet, els socialistes van decidir excloure’ls de les empreses mixtes i va minimitzar la seva presència a les municipals. És cert que Gómez i Duque s’han donat de baixa de la militància de Vox, però això és suficient perquè el govern municipal comenci a comptar amb ells? Potser, en casos d’extrema necessitat, poden servir com a comodins. El cert és que s’ha obert una porta i serà Viñuales qui sospesarà si vol creuar-la.

Això sí, és una opció amb trampa, ja que pot condicionar possibles futurs acords amb els altres partits de l’oposició per a l’aprovació de noves mesures o de qüestions crucials per a la ciutat, com podria ser el nou POUM. Amb la figura dels consellers no adscrits dins de l’equació, les variants creixen exponencialment. És cert, però, que sense ells i estant en minoria, el PSC ja ha pogut superat amb nota les diferents proves de focs que ha tingut en el primer tram de mandat.

ERC, Junts i ECP han estat els socis habituals. Tots ells també han descartat sempre possibles enteses amb Vox. Tot i que els consellers no adscrits hagin abandonat la formació ultradretana, alguns dels grups de l’oposició continuarien sense acceptar acords amb el govern municipal en els que els dos edils puguin estar involucrats. En certs casos, es podria arribar a un consens, però l’executiu socialista hauria de pagar un preu alt.

L’inici d’una nova etapa

Un dels dubtes que es desprèn de la sortida de Gómez i Duque de Vox és quina serà l’actitud dels dos consellers a partir d’ara. En el seu comunicat, denunciaven la «deriva involutiva» del partit respecte al reconeixement dels «drets i llibertats» dels seus càrrecs electes. Tot convida a pensar que, sense la tutela i la pressió que patien des de la cúpula, oferiran una cara més col·laborativa. 

Val a dir que, el 2023, Vox va votar un 73% de les vegades a favor de les propostes presentades pel govern en sessió plenària, segons un informe presentat per ECP. Però cal remarcar que en matèries importants com el contracte de la brossa, les ordenances o el pressupost, van votar en contra. Ara, com a no adscrits, podrien passar a tenir un paper més rellevant, convertint-se en comodins per a l’aprovació de temes cabdals.

tracking