Oriol Grau reivindica l'ús del català i convida a «nodrir-se de cultura» tot l'any

Irreverent, enginyós i amb molt d'humor. Així va ser el pregó de les festes de Santa Tecla d'enguany, que va anar a càrrec de l'actor, guionista i vocalista tarragoní Oriol Grau. L'ús del català, la cultura i el feminisme van centrar un discurs que va aconseguir, en diverses ocasions, els aplaudiments dels tarragonins, que es van pujar fins a la plaça de la Font per viure l'inici dels dies més intensos de la Festa Major. Com marca la tradició, els Macers de la Ciutat, amb les seves eixordadores trompetes, van fer el Toc de Pregó. La consellera de Cultura i Festes de l'Ajuntament, Sandra Ramos, va presentar la figura del pregoner, qui prèviament va signar el llibre d'Honor. L'edil va destacar que és «tarragoní tothora» i que és un «ambaixador impagable de la cultura». No només de la ciutat, sinó també de tot el país.

Grau va apostar per un inici de pregó fort i, sobretot, molt inesperat. Aprofitant que podia pronunciar el seu discurs en un lloc privilegiat com és balcó del Palau Municipal, l'actor va aprofitar per proclamar «la República Catalana com a estat independent i sobirà», seguit d'un «visca Catalunya Lliure». Aquestes paraules van provocar el primer esclat d'aplaudiments entre el públic, així com la cara de sorpresa dels polítics que estaven presents a la plaça de la Font. «Perdoneu, però una oportunitat així no es presenta cada dia», assegurava el pregoner, qui bromejava dient que «aquesta república ha durat menys que l'anterior».

«A casa som independentistes, republicans i d'esquerres. No ens n'ha sortit cap de fatxa», reconeixia orgullós. Com no podia ser d'altra manera, el Mestre de Ball del Ball de Dames i Vells, va «fotre-li canya» a l'alcalde, Rubén Viñuales. «Quan t'ofereix fer el pregó l'alcalde de la teva ciutat, que és del partit que és, que era del partit que era, doncs davant d'aquest panorama, entendreu que vaig patir una certa ambivalència», expressava mentre el públic reia. Reconeixia, però, que hi ha una cosa que ambdós comparteixen, l'«incondicional amor per Tarragona». «Aquest tarragonisme meu ha estat l'autèntica i poderosa raó per la qual vaig acceptar l'encàrrec», deia. El pregoner va fer un repàs perla seva trajectòria, així com la de la Festa Major. I és que fa «43 santatecles» que es dedica a fer riure la gent. Durant aquests anys, s'ha guanyat ser Tecler d'Honor, Perpetuador i pregoner. Grau recordava que, quan era petit, les festes de Santa Tecla eren «la mínima expressió de les festes».

Així, va posar en valor aquells qui van recuperar els elements de la cultura popular, com el ball de Dames i Vells el 1981. El pregoner va fer menció especial al conseller de Cultura de l'època, Sergi Xirinacs, qui també va ser impulsor de l'Escola Municipal d'Art Dramàtic Josep Ixart, on Grau es va formar com a actor. El tarragoní va demanar un full de ruta a l'Ajuntament per situar la ciutat en el mapa cultural del país i del món.

Quatre precs

Grau va tancar el Pregó fer quatre peticions als teclers i tecleres, abans de marxar corrents per fer de Gran Sacerdot en la primera funció de Carcamals a la Romana. L'actor va demanar als tarragonins que «gaudiu de la festa amb alegria» i «participeu en el màxim d'actes possibles». D'altra banda, va demanar que la ciutadania vagi al teatre, a concerts i llegeixi llibres: «Que us nodriu de cultura. No només per festes, feu-ho tot l'any!». El tercer prec va servir per reivindicar l'ús del català. «Parleu sempre en català, si és possible, a tothom, tingui l'accent o el color de pell que tingui. Sigui de Boscos o Bonavista», demanava Grau, qui també feia ús de la ironia dient «a veure si ara sentirem més català al Congrés que a Tarragona!».

L'actor va fer una darrera demanda «a les dones, persones LGTBIQ+ i homes no masclistes », a qui va animar a armar-se de valor i alliberar-se del «patriarcat ofegador». També va defensar el matrimoni igualitari, mentre recordava el seu estimat marit, el periodista Xavier Zaragoza. Per fer aquests quatre precs, el pregoner va pronunciar fragments de pregons anteriors de quatre dones –Maria Aurèlia Capmany, Agnès Busquets, Montserrat Abelló i Danae Boronat–. I ho va fer a consciència: «Dels 44 pregons que s'han fet per Santa Tecla des del 1979, només hi ha hagut 8 pregoneres, un 18% de dones en total». Grau va aprofitar l'avinentesa per preguntar als partits polítics quan tindrà una alcaldessa la ciutat.

Comencen els dies forts

El tercer i últim Toc de Pregó va anunciar l'aparició de la Senyera de la ciutat, que va ser ondejada pel pregoner. Posteriorment, la plaça de la Font es va omplir de pólvora amb l'esclat dels 21 morterets i la Tronada del Pregó. Va arribar el torn de la música, amb el primer Amparito Roca de les festes, que va fer ballar el públic, que va gaudir de l'Arrencada dels Gegants. Tarragona està llesta pels dies més intensos de l'any.