Diari Més

El final d'etapa de la Vuelta a Tarragona mobilitza milers d'aficionats

El passeig de les Palmeres va ser el principal punt de reunió dels assistents

Imatge de l'esprint final, que va congregar milers d'aficionats.

El final d'etapa de la Vuelta a Tarragona mobilitza milers d'aficionatsGerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Kaden Groves (Alpecin) es va coronar a Tarragona en un final d'etapa agònic. Aquest esport que molts espectadors associen amb les tardes disteses en el sofà, ahir va fer vibrar a tota la ciutat en un final de quarta etapa que es va decidir al passeig de Sant Antoni. En els darrers metres fins a la línia de meta, l'australià va batre al colombià Sebastián Molano i li va pispar la victòria.

Des de l'organització s'assenyalava que aquesta etapa es decidiria en un esprint i, per aquest motiu, els favorits Remco Evenepoel, Jonas Vingegaard i Enric Mas van deixar pas a ciclistes especialitzats en la velocitat. Durant tota l'etapa, els ciclistes avançaven en un escamot unificat sense grans escapades. L'argentí Eduardo Sepúlveda (Lotto Dstiny) va pujar el nivell al Coll de Lilla i l'Alt Belltall per consolidar el maillot de muntanya, però l'escamot va continuar unificat també en el seu pas per la ciutat de Valls. Allà, en honor a l'atleta local Marta Galimany, els ciclistes van haver de resistir un esprint bonificat abans de posar-se en direcció a Tarragona.

Com un grup unificat van passar per l'N-240, deixant a banda i banda el barri de Sant Salvador. L'expectació es va centrar als dos ponts que travessen la carretera, amb grups de seguidors victorejant i duent banderes d'Espanya. Un cop els ciclistes van abandonar el barri tarragoní en direcció al centre de la ciutat, va començar l'acció. L'escamot va començar a guanyar en velocitat, els favorits de l'etapa volien escapar-se per emportar-se la victòria i a l'alçada de l'entrada al Pont del Diable, va haver-hi la primera gran caiguda. Es trobaven a quatre quilòmetres de la meta i, en aquesta lluita per desenganxar-se de l'escamot, va haver-hi una important caiguda que va deixar totalment fora de joc un dels velocistes que aspiraven a guanyar l'etapa: el francès Bryan Coquard.

L'arribada a Tarragona va ser clau

Quan els ciclistes van entrar al centre de la ciutat per l'avinguda Andorra, va començar una cursa totalment dels 184 quilòmetres d'etapa. L'expectació a la ciutat va ser màxima. Els tarragonins van omplir els vorals de tot el recorregut dins de la ciutat. Des de la plaça Imperial Tàrraco, passant per la Rambla Nova, la Font del Centenari, els carrers Pau Casals i Estanislau Figueres fins a la Rambla Vella, es va viure un ambient festiu que va fer vibrar tota la ciutat. De fet, l'arribada dels ciclistes a la línia de meta es podia escoltar, perquè els crits i els cops a les tanques del circuit acompanyaven els ciclistes en el seu pas per Tarragona.

A la Rambla Vella va començar la darrera escapada. El colombià Sebastián Molano va ser un dels primers en accelerar. Allà també estava ben posicionat per guanyar l'holandès Marijn van den Berg, però aquest va protagonitzar la darrera caiguda de l'etapa. A l'altura de la plaça Unesco, van den Berg no va calcular el gir i es va estavellar amb la tanca on, precisament, estaven situats els convocats per Òmnium Cultural. Molano ho va aprofitar per col·locar-se en primera posició, però la pujada va ser massa llarga i l'australià Kaden Groves va arribar amb una potència immensa. Molano es va lamentar donant un cop de puny a la bicicleta i Groves va pujar al primer calaix com a guanyador de l'etapa i l'alcalde, Rubén Vinyuales, va ser l'encarregat d'atorgar-li el premi. En segona posició va pujar Molano i el belga Edward Theuns va completar el podi en tercera posició.

L'altre guanyador de l'etapa va ser Remco Evenepoel. Tot i arribar en dotzena posició, va ser suficient per mantenir-se líder de la categoria general. El maillot de líder, en aquest cas, va ser entregat per un dels treballadors de Carrefour Tarragona. El director de Carrefour Tarragona, Jorge Díaz Tamargo, va destacar que «vam fer un sorteig entre tots els treballadors del centres de Tarragona, Reus i tots els Market de la província per escollir qui faria l'entrega. Volíem fer partícips als nostres empleats de la fita».

Gran expectació

Els assistents de la Vuelta a Tarragona es van concentrar al voltant del passeig de Sant Antoni. Molts buscaven el seu lloc a primera línia i, fins i tot, a la plaça de la UNESCO van omplir totes les posicions possibles. El passeig de Sant Antoni també va concentrar un gran volum de persones. Destacava la presència d'una solitària bandera d'Austràlia en els darrers metres i, a prop, un grup d'aficionats colombians lluint la samarreta de la selecció de futbol del seu país. Una imatge que, hores abans, va predir els protagonistes d'un final d'etapa que va fer vibrar tota Tarragona.

L'expectació per la Vuelta fa del centre de Tarragona una festa

Fins dues hores abans de l'arribada dels ciclistes, l'ambient festiu per la Vuelta estava present per tota la ciutat. Miquel Sierra i Alicia Plana, dos constantinencs, assenyalaven que «hem vingut dues hores abans i no hem tingut temps de molt, estava ple, així que ràpidament ens hem situat a primera línia a la Rambla Vella».

Molts dels assistents eren ciclistes, com va ser el cas de Joan Molina. El valencià destacava que «he fet el mateix recorregut del final de la quarta etapa de la Vuelta, perquè vinc de Valls», destacava. A més, afegia que «podia haver anat al Coll de Lilla, però em volia apropar a Tarragona per respirar l'ambient del final d'etapa». La Vuelta també va reunir a gent de tota Espanya. Carlos i David Rico, pare i fill, van agafar la bicicleta per arribar des de Tamarit: «Nosaltres som de Bilbao i ha coincidit que estàvem estiuejant a Tamarit. Som seguidors de la Vuelta, però sempre ens ha tocat veure-la des de casa. Aprofitant que passava per aquí, ens hem apropat per presenciar-ho de prop». El panorama als voltants del passeig de Sant Antoni va ser distintiu. Onejaven banderes de tots els colors, tant espanyoles com independentistes, però també eslovaques, australianes, equatorianes i colombianes.

Cues a la carpa de Carrefour

El gran punt de concentració va ser el passeig de les Palmeres. Allà estava instal·lat el Parque Vuelta i va servir per amenitzar la jornada abans i després de l'arribada dels ciclistes a la meta. L'espai estava ple de diferents carpes dels patrocinadors de l'esdeveniment, però la més transitada va ser la de Carrefour.

Segons va assenyalar el director de Carrefour Tarragona, Jorge Díaz, «a l'espai vam oferir degustacions gratuïtes de productes de proximitat. A més, també vam tenir espai per sortejos de productes bio i diferents jocs com ruletes de premis i jocs participatius de totes les edats». La cua es va mantenir durant la tarda i molts dels assistents van gaudir de l'ambient festiu fins i tot quan es va acabar la cerimònia de l'entrega de premis.

Des de l'organització de la Vuelta es van encarregar d'escalfar l'ambient abans de l'arribada dels ciclistes. Diferents membres de l'equip van començar a entregar gorres, ampolles de plàstic i més marxandatge als assistents que es trobaven a primera línia del recorregut. Aquesta eufòria es va mantenir fins a l'arribada dels vertaders protagonistes, els ciclistes. Els tarragonins van respondre al seu pas amb crits d'ànims i picant a les diferents tanques en un esdeveniment que va fer participar en tota la ciutat.

tracking