«Volem donar als estudiants de la URV unes competències encara més flexibles»

— Com han anat aquests quatre anys de legislatura en els quals s'ha trobat amb les dificultats provocades per la pandèmia? — Tot i els dos anys de pandèmia, hem arribat a fer moltes coses, estem força sorpresos. Sí que ens han quedat altres projectes al tinter que no s'han pogut acabar, i també altres que visualitzem ara com a necessitats noves que no teníem i que són efectes col·laterals de la pandèmia, com el salt qualitatiu digital. La societat té unes noves demandes, la qual cosa suposa que hem de formar els estudiants amb unes competències encara més flexibles. Tot això són reptes nous que sorgeixen després de la pandèmia. El meu balanç és molt positiu perquè l'objectiu principal, que els estudiants no haguessin de perdre anys per culpa de la covid-19, s'ha complert, però hem de seguir treballant per millorar la qualitat de la universitat.

— Quins reptes té la URV per a aquests pròxims quatre anys?

— Tenim molts reptes. Per exemple, ja hem aconseguit que la nostra universitat es converteixi en una universitat europea a través del projecte Aliança Aurora. Formem part de les 41 aliances de tot Europa per transferir coneixement i formar estudiants, personal i docents i investigadors. Estem una mica en la primera fase, estem consolidant les relacions entre les universitats participants per generar la possibilitat que un estudiant pugui complementar la seva formació en els nou països que hi participen. Per tant, en els pròxims anys volem consolidar aquesta projecció de la universitat a Europa. També tenim el projecte de la Vall de l'Hidrogen, que serà un element cohesionador de tots els agents industrials, els agents de coneixement. I anem ben encaminats. Aquí generem la petjada carbònica amb més impacte de tot Catalunya i som els emissors de més gasos d'efecte hivernacle. Necessitem un canvi.

— Precisament un altre dels reptes és la sostenibilitat.

— Aquest any hem aprovat el Pla de Medi Ambient. Ja teníem un, però li hem donat un impuls perquè aquell s'havia acabat. I ara tenim un que dura fins el 2024. Tenim un objectiu que és la reducció de la nostra petjada de carboni el 2030, que durant la pandèmia ja va fer una gran davallada. Hem començat un pla de desplegament d'energia fotovoltaica als Campus Catalunya i al Campus Sescelades, però és un pla extensiu, que depèn de l'economia, per a tots els campus.

— També es potenciaran les sortides laborals dels estudiants i que siguin més emprenedors. Com es vol aconseguir aquest repte?

— La nostra universitat ja és molt puntera en l'ocupabilitat. Des de l'observatori de l'ocupació fa temps que anem fent el seguiment continu de com s'ocupen els nostres estudiants de grau, màster i doctorat. I la realitat ens demostra que com més formació, més elevat és el percentatge d'ocupació en els tres mesos després d'acabar la carrera. Seguim treballant en integrar més l'estudiant en el món empresarial. Aquest any hem començat una primera prova pilot de formació dual amb la facultat de Química, i també la farem amb la facultat de Turisme, que dona la possibilitat de fer, en el darrer curs acadèmic, un període d'estada remunerada a l'empresa amb un tutor dins de la mateixa empresa. Això suposa un salari, és una feina. Ara hi ha cinc alumnes de Química que estan fent aquest ensenyament dual i volem potenciar-lo, perquè entenem que l'estudiant que és a dins té més possibilitats de quedar-se. Tenim una asisgnatura específica d'emprenedoria, una altra de sostenibilitat, una altra de perspectiva de gènere... Estem donant als estudiants una sèrie de competències que, d'alguna manera, els situarà en avantatge i afavorirà encara més l'ocupació.

— I quin missatge dona al Personal d'Administració i Serveis (PAS) i al Personal Docent i Investigador (PDI) de cara als pròxims quatre anys? Com canviarà la seva situació?

— Tenim una universitat que ha evolucionat molt, però la nostra plantilla es va dissenyar fa molts anys. Avui dia tothom ha evolucionat i fa feines molt diferents de les que feia quan va començar, per tant, hem de redimensionar la plantilla i fer un model que es basi en les càrregues laborals que tenen els diferents llocs de treball, les diferents unitats, els diferents serveis. Busquem tenir una forma objectiva de poder veure quines unitats estan en una posició de desequilibri de personal més elevat. I en base a aquests criteris objectius, fer un full de ruta que ens permeti anar dotant aquelles unitats, en la mesura que ens permetin, que estiguin més deficitàries. Fins ara no hi ha hagut mai un full de ruta. Això ho hem aconseguit fer amb el PDI i ara tothom sap quins són els criteris sobre els quals es distribueix el creixement de la plantilla. Hem hagut de fer una redistribució per intentar que tot estigués equilibrat fins a un estàndard mitjà. Aquesta és la mateixa filosofia que voldríem aplicar al PAS, definir quin és el full de ruta per anar dotant, a mesura que puguem, places amb l'objectiu que estigui més equilibrat. I amb el professorat hi ha un aspecte molt important: la carrera professional. Les persones necessiten tenir l'esperança de què, si s'han acreditat per a ser catedràtics, al seu horitzó tenen la possibilitat de ser catedràtics.