Diari Més

Patrimoni

Pinedo obre la porta a recuperar i posar en valor els fortins de Tarragona

El conseller de Patrimoni expressa una «voluntat política» envers les diverses construccions defensives en llocs privilegiats

Tarragona compta amb diverses construccions defensives dels segles XVIII i XIX, algunes d'elles encara semblants a les originals.

Pinedo obre la porta a recuperar i posar en valor els fortins de TarragonaDiari Més

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Tarragona compta amb un grapat de fortins i baluards, la majoria dels quals en llocs privilegiats de la ciutat. Tot i la seva disposició, molts d'ells es troben tancats al públic i, fins i tot, en estat d'abandonament. No només això, sinó que algunes d'aquestes construccions defensives del segle XVIII i XIX no estan ni tan sols senyalitzades. Ara, Hermán Pinedo, conseller de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, obre la porta a recuperar i posar en valor aquests elements per tal de guanyar espais patrimonials, amb valor arquitectònic i històric, i posar-los a disposició de la ciutadania i dels visitants. Tal com va explicar Pinedo al Diari Més, no es tracta de cap projecte ferm, sinó tan sols «una voluntat política». «És una cosa totalment meva, no està parlat tècnicament encara. S'ha de veure si es pot fer», matisava el conseller de Patrimoni.

Aquestes construccions d'entre tres i dos segles d'antiguitat es trobaven aleshores lluny de la trama urbana de Tarragona, que no havia iniciat el seu creixement cap a Llevant, Nord i Ponent. Aquests elements defensius suposaven una fase prèvia en la defensa de la ciutat, ja que aquesta ja comptava amb muralles. Així, es podia exercir una vigilància sobre les diverses arribades a Tarragona des de punts elevats estratègicament escollits. Els fortins més coneguts són els que es troben a tocar de la platja del Miracle, idonis per controlar allò que passava al mar. No obstant això, el fortí de Sant Jordi i el fortí de la Reina es troben tancats al públic des de fa molts anys, tot i que el seu estat de conservació és correcte.

Mentrestant, tres construccions permetien tenir la carretera de Barcelona –l'àrea de Llevant– controlada. A tocar de la muralla que envolta encara la Part Alta, el baluard de Sant Jeroni permetia vigilar la zona de la Vall de l'Arrabassada i la del camí del Llorito. Avui en dia es tracta d'un espai on no es pot accedir i on s'hi ubica l'antic hospital sociosanitari de la Mare de Déu de la Salut –conegut popularment com Casablanca–, propietat del departament de Patrimoni de la Generalitat i en estat d'abandonament des de fa 16 anys. Per la seva banda, a l'espai que ocupava el fortí del Llorito s'hi troba el santuari i, al sud-est, el fortí dels Ermitans és avui dia un lloc conegut per poques persones, fruit del seu abandonament.

Per últim, a la part nord del centre de la ciutat s'hi ubica el fortí de l'Oliva, una muntanya amb unes vistes privilegiades i estratègiques en termes defensius. Actualment, tan sols queden unes poques runes i la senyalització és insuficient. Finalment, el fortí de la Reina Amàlia, que es trobava a la cruïlla dels carrers Pere Martell i Felip Pedrell, va ser enderrocat el 1997.

«Fa uns dies vaig estar a l'Oliva amb l'associació de veïns per veure com està conservat el fortí» explicava Hermán Pinedo. «Vam convenir que es podria plantejar una excavació arqueològica allà», explicava el conseller de Patrimoni sobre una actuació que li agradaria «plantejar per l'any vinent» i que permetria «delimitar i veure millor» la construcció del segle XVIII. Pinedo també va visitar recentment el fortí de Sant Jordi: «És molt bonic, però està totalment abandonat. És una pena». «M'agradaria fer-hi alguna intervenció. Podria ser un espai com el Fòrum de la Colònia perfectament quant a activitats. S'hi podrien posar bancs, que la gent hi pugui passejar. Tinc la voluntat de treballar-ho», assegurava. El baluard de Sant Jeroni també va rebre la visita de Pinedo, que lamentava l'abandonament del que és «segurament el segon millor mirador de la ciutat, és impressionant».

Diverses dificultats

«Som conscients que hi ha feina pel que fa a fortins. Volem fer-la i estem buscant fórmules», deia Pinedo. El conseller advertia, però, que «tenim molta feina a fer i malauradament és molt difícil fer-la tota, perquè no tenim els recursos suficients». A banda d'això, el gran impediment seria el de les propietats, ja que tan sols el fortí de Sant Jordi és de titularitat municipal. Mentre que el baluard de Sant Jeroni és de la Generalitat, els fortins de la Reina, l'Oliva, els Ermitans i el Llorito estan ubicats en terrenys de propietat privada.

tracking