Els Bombers van fer un total de 300 salvaments a Tarragona el 2020

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya van fer gairebé un salvament al dia de mitjana durant tot el 2020 a la ciutat de Tarragona. En total en van fer 300, la majoria dels quals van consistir en rescats de persones d'edat avançada que havien caigut al seu domicili. «En aquests casos, els ancians disposen quasi sempre d'un sistema d'alarma que avisa a l'empresa d'aquest servei, la qual després ens avisa a nosaltres», explica Lluís Domingo, cap del Parc de Bombers de Tarragona, que afegeix que «això posa de manifest la gran quantitat de gent gran que viu sola, nosaltres ho veiem molt clar». A banda, també entren dins d'aquests serveis els rescats de persones atrapades en un ascensor o en un esfondrament, els salvaments aquàtics a les platges quan no hi ha servei de socorrisme i evitar que un menjar que ha quedat al foc acabi provocant un incendi a l'habitatge. Pel que fa al 2021, fins al mes de maig han realitzat 111 serveis d'aquesta mena.

Després dels salvaments, el motiu pel qual els Bombers van fer més sortides durant el 2020 van ser els incendis urbans, un total de 292. Del mes de gener al mes de maig d'enguany, és a dir en 151 dies, han apagat 146 focs a la ciutat i en aquest cas, explica Domingo, el més comú és la crema de contenidors. «També fem moltes sortides per incendis de vehicles, normalment fortuïts, i també acostumem a tenir incendis d'habitatges, encara que la percepció general de la ciutadania és que no és així», assenyala el sergent, que també fa guàrdies com a sotscap de la Regió d'Emergències de Tarragona. Sobre això, Domingo comenta que «sovint tenen a veure amb famílies o persones que es troben en situacions econòmiques complicades, fet que pot acabar determinant que les instal·lacions elèctriques siguin menys bones i hi hagi menys sistemes de prevenció». En aquesta línia, explica que els incendis en habitatges també es produeixen en pisos ocupats il·legalment que tenen la llum punxada. «Encara que no acabi en incendi, ja ens genera un risc perquè hem d'intentar garantir el tall de subministrament i fer-ho quan la instal·lació està modificada és molt perillós, perquè no es tenen en compte els sistemes de seguretat», lamenta el bomber que, malgrat tot, assegura que també es cremen cases d'alt estànding, ja que en la majoria de casos aquests incendis són provocats per menjar que s'ha quedat al foc cuinant-se.

Els Bombers també van realitzar durant el 2020 fins a 157 serveis per accidents de trànsit –66 fins al mes de maig de 2021–, 129 per incendi de vegetació –53 enguany–, 45 per fuites perilloses, de gas per exemple, –19 aquest 2021– i 371 per assistència tècnica, com poden ser desconnexions d'alarmes, gestions de ruscs d'abelles i tasques de retirada d'aigua en episodis d'inundacions –109 enguany–. A banda d'aquestes operatives més urgents, els Bombers també van dur a terme a Tarragona durant l'any passat 42 sortides per activitat no urgent, que són revisions d'espais concrets o operacions de prevenció ja programades; set dispositius preventius, com quan envien un furgó durant el Concurs de Focs Artificials, per exemple; 207 sortides per fer pràctiques, dos simulacres i set serveis de suport tècnic. En total, 1.559 serveis a la ciutat de Tarragona durant el 2020, respecte a les 1.635 que van fer el 2019 i les 675 que ja han fet entre el gener i el maig de 2021.

Com va passar en general, la pandèmia de la covid-19 també va modificar la feina del dia a dia dels Bombers. En aquest sentit, Domingo explicava que «al principi de tot, amb el confinament, ens va canviar completament la lògica del servei, ja que pràcticament van desaparèixer els accidents de trànsit i els laborals», i afegeix que durant aquella època «vam centrar-nos a aportar la nostra ajuda a nivell de desinfeccions de residències i geriàtrics, o fent actuacions de mobilització de pacients i sectoritzar-los a nivell de risc pel que feia als positius en els mateixos centres». El cap del Parc de Bombers de Tarragona recorda que «ens va tocar adaptar-nos, quan nosaltres estàvem més acostumats a operar en situacions de riscos químics i no biològics, tot i que ja havíem treballat amb l'Ebola». Així, explica que el cos es va preparar ràpidament per l'escenari d'aquell moment i van crear «dispositius amplis i potents amb molt de personal».

Amb tot, Domingo reconeix que ja noten un retorn progressiu cap a la normalitat, sobretot amb la campanya de vacunació. En aquest sentit, assegura que a poc a poc tornaran a l'escenari prepandèmia, on hi haurà més mobilitat i per tant més accidents de trànsit, sobretot de matinada en les tornades de les discoteques, uns serveis que sense l'oci nocturn han desaparegut gairebé del tot. També esperen que hi hagi més incendis de vegetació. Segons Domingo, les dades generals de 2020 indiquen que va ser un any amb molt pocs casos d'aquesta mena, «però l'expectativa d'enguany és que en tindrem més, ja que la tardor i l'hivern han estat secs i la previsió és que aquesta sequera es mantingui la resta de l'any». «El que hem anat fent és ser capaços de donar resposta a tots els riscos possibles i la pandèmia ho ha posat de relleu», assenyala Domingo, que per altra banda posa també l'exemple del salvament aquàtic a les platges quan no és temporada d'estiu i, per tant no hi ha socorrisme. «La gent pensa que només apaguem focs, però fem de tot», diu.

Un altre motiu pel qual els Bombers de Tarragona donen resposta a un ventall de riscos molt complet són les característiques del territori, que en aquest cas engloba un espai una mica més extens que la comarca del Tarragonès. «Tarragona és una ciutat molt diversa, ja que a més de la trama urbana també hi ha una extensa zona boscosa, urbanitzacions molt allunyades, com la Móra, i una indústria molt potent, a més del mar i les platges», sosté Domingo, que assenyala que «el Parc de Bombers de Tarragona és l'únic de Catalunya que té tots els vehicles possibles, un per cada tipus de servei: bombes urbanes pesades, lleugeres, autoescales, furgó d'accidents, camió NRBQ, és a dir, per a riscos nuclears, radiològics, biològics i químics, etc.».