Les seqüeles de la covid superaran el temps de la baixa de llarga durada

Les seqüeles que la covid-19 ha deixat en moltes persones que han patit la malaltia poden allargar-se en el temps i, en molts casos, superaran el temps de la baixa de llarga durada. Quan ja fa un any de l'inici de la pandèmia, sindicats i advocats preveuen que comenci a anar en augment el nombre de persones que no podran tornar a treballar amb normalitat, ja que continuen patint les conseqüències de la infecció, que poden arribar a ser permanents. Diversos àmbits laborals buscaran que es reconegui el coronavirus com a malaltia professional o, fins i tot, la invalidesa. Sindicats i advocats alerten que els tribunals mèdics poden col·lapsar-se els propers mesos i temen que es dicti la reincorporació de treballadors amb seqüeles, pel que la situació es podria agreujar encara més.

La pandèmia de la covid-19 s'ha acabat convertint en un ball de xifres diari, sobretot de mortalitat. Si més no, la major part de la gent que ha patit, pateix i patirà la malaltia sobreviurà. Tot i així, algunes d'elles passaran per un peatge: les seqüeles. Les afectacions després de passar la covid que han aparegut més són pulmonars, musculars, neurològiques i mentals. Totes elles poden allargar-se més enllà de l'any que dura una baixa de llarga durada i poden arribar a no desaparèixer mai. Així doncs, a punt de complir-se 13 mesos de pandèmia al país, els experts preveuen l'inici d'una situació que pot esdevenir complexa de desencallar.

«El panorama és molt incert», adverteix Elisabeth Foix. La responsable de Salut Laboral de CCOO a Tarragona explica que com que a la gran majoria de treballadors «no se'ls reconeix la covid com a malaltia professional, se'ls dona la baixa comuna sense saber quina arribarà a ser la durada de les seqüeles». El període màxim de les baixes de llarga durada és d'un any, tot i que es pot prorrogar mig any més. D'aquesta manera, ara els primers malalts de covid que encara arrosseguen seqüeles es podrien topar amb una reincorporació que els pot agreujar la situació.

Malaltia laboral o invalidesa

Ara per ara, ja s'estan estudiant diversos mecanismes per tal de defensar les persones que han patit la covid i que poden haver de tornar a la feina sense haver fet net del tot. «Hi ha incompliments de protocols, hi ha mútues que posen per davant el criteri econòmic i estem contínuament batallant amb les empreses per tal que als treballadors contagiats se'ls reconegui com a accident laboral», relata Foix. A principis del passat mes de febrer, el govern espanyol va reconèixer, mitjançant un decret-llei, el coronavirus com a malaltia professional pel personal sanitari. Com que aquest col·lectiu no es va aturar amb el confinament total de la primavera de fa un any, és possible «que les seqüeles apareguessin molt abans i que se'ls donés d'alta, pel que haurem de veure l'afectació al llarg del temps», adverteix Joan Llort, secretari general de la UGT a Tarragona.

D'altra banda, si les seqüeles són severes i mai desapareixen, poden portar a un treballador a tenir serioses dificultats per exercir la seva feina en condicions òptimes. «A dia d'avui no ens consta que s'hagi donat cap incapacitat permanent per seqüeles de la covid-19, però és qüestió de temps», vaticina Roser Garcia. L'advocada tarragonina assegura que d'entre totes les seqüeles les que portaran més problemàtica davant dels jutges seran les mentals: «Serà difícil de demostrar pèrdues de memòria o faltes de concentració». Garcia adverteix que «dependrà de la gravetat de les seqüeles que el tribunal mèdic les valori i les consideri com a invalidants o permanents», que poden ser parcials o, fins i tot, absolutes. D'aquesta manera, treballadors amb seqüeles severes no podran exercir les mateixes funcions que feien fins al moment del contagi.

Un procés llarg

Ara per ara, una de les principals preocupacions de sindicats i advocats és que l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAM) s'acabi col·lapsant. A causa de l'increment previst de casos de persones amb seqüeles que se'ls acaba la baixa, «pot ser que els problemes s'allarguin o, fins i tot, que es donin altes sense passar pels tribunals, cosa que seria encara molt més greu», adverteix Joan Llort. El secretari general de la UGT a Tarragona explica que «algú pot rebre l'alta i no estar al 100%, i poden venir sancions o acomiadaments». Llort explica que han detectat que la problemàtica pot afectar les dones i, a banda del personal sanitari, «els professionals del sector serveis i la gent amb contractes temporals».

El tribunal mèdic de l'ICAM és qui dicta si el treballador obté l'alta, si una baixa es pot prorrogar o si una incapacitat és permanent. Si una persona és donada d'alta, però creu que no està en condicions de tornar a la feina a causa de les seqüeles, pot recórrer a la justícia. «Si s'opta per la via judicial, el termini fins a tenir sentència pot ser de dos anys», calcula Roser Garcia, que assegura que «els jutjats de Tarragona estan ara mateix col·lapsats». D'aquesta manera, es podria donar el cas d'una persona que no obté la pròrroga de la baixa i ha de tornar a la feina a pesar de patir seqüeles de la covid. En aquest cas, «hi pot haver recaigudes», avisa l'advocada.