Art i pedagogia nascuts de la neteja de plàstic de les platges tarragonines

L'artista tarragoní Jordi Llort neteja des de fa dos anys les platges de la ciutat. Especialment a les de la zona de Llevant, Llort caça amb força regularitat microplàstics, aquells que són difícils de distingir de la sorra a simple vista. El pèl·let, un tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, s'ha convertit en un dels principals reclams per l'artista, a partir dels quals n'ha elaborat màscares i representacions de paissatges.

Com molts caps de setmana des de fa un parell d'anys, ahir Llort caminava al costat del seu fill Lluc per la platja Llarga amb l'objectiu de netejar la sorra de plàstics. No només aquells de dimensions fàcilment detectables –com taps d'ampolla, puntes de para-sols o una curiosa capa de Batman–, sinó especialment els més petits. «L'altre dia vaig caçar 14 quilos de pèl·lets», assegurava Llort, qui es definia com un «plastic hunter». Aquest tipus de plàstic, no gaire més gran que la sorra, no és reciclable. Per aquest motiu, l'artista se'ls emporta a casa, on passen una quarantena i un procés de tria abans d'acabar al taller. Allà, Llort s'ha dedicat a elaborar màscares i recreacions de paisatges marins distòpics amb la determinació de «conscienciar i informar» la ciutadania de la gran presència d'aquest material en molts espais litorals d'arreu del món.

Les llevantades dels darrers mesos han propiciat que els sediments de les platges tarragonines es remoguessin, propiciant així que la quantitat de pèl·lets a la superfície es multipliqués. Paradoxalment, «els efectes del canvi climàtic ens estan ajudant a caçar més microplàstics», detallava Llort, que titllava d'«ironia» el fet que «el mar retorni tot allò que hi aboquem». A més de ser contaminants, amb el pas del temps els pèl·lets acumulen components i microorganismes, cosa que fa que «el plàstic s'acabi enfonsant al fons del mar», en paraules de l'artista tarragoní. Llort també destacava com de contradictori és el fet que «la gent s'assegui a fer el vermut per gaudir d'un paisatge natural, i ho fa posant-se damunt d'uns plàstics contaminants».

Els pèl·lets poden arribar a tenir una durada de fins a 500 anys abans no es descomponguin, malgrat que el mar en desaccelera la seva degradació: «He arribat a trobar plàstics a la platja de fa mig segle», lamentava Jordi Llort. L'artista recull els pèl·lets amb l'ajuda del Lluc, el seu fill, alumne de l'escola El Miracle. De fet, Llort impartirà un taller pels alumnes del col·legi en el qual els estudiants hauran de fer art a partir dels microplàstics.

Una recollida difícil

La caça de microplàstics es veu molt condicionada per la seva mida i pels accessos a la sorra, ja que «en moltes platges les màquines de neteja no hi poden entrar, i les que ho fan s'emporten plàstics de gran volum», indicava Jordi Llort. La mida màxima que els mecanismes poden arribar a recollir és la d'un tap, pel que l'artista s'ajuda d'un col·lador convencional per netejar la sorra de pèl·lets. Aquest material fa anys que s'acumula al litoral tarragoní, ja que és un tipus de plàstic molt habitual en la fabricació, exportació i importació dins la indústria petroquímica.

Per aquest motiu, Llort té l'ambició de millorar la recollida de pèl·lets i fer una recollida més eficient. L'artista –il·lustrador i dissenyador gràfic de formació– de moment es troba buscant la col·laboració d'enginyers industrials. Actualment ja existeix una màquina per dur a terme l'acció, elaborada per l'empresa Nurdel, però «és lliure de drets i la volem millorar», pel que Llort la considera un punt de partida. Pel tarragoní, la maquinària «hauria de tenir un corró sense motor, ja que ha de pesar molt poc». Mentrestant, Jordi Llort i el seu fill Lluc seguiran netejant el litoral de Tarragona manualment.