«Aquest tour virtual obrirà les portes del Seminari, un gran desconegut a la ciutat»

—Com funciona la càmera que va fer servir per recollir les imatges del Seminari?

—És un aparell de la marca Matterport, que no només fa fotografies en 3D, sinó que també és un escàner que permet prendre les mides de tots els espais. Amb ella vas composant un model en tres dimensions i després el programa d’intel·ligència artificial que té aquesta empresa dels Estats Units et munta les fotografies i escanejos, generant aquest model 3D.

—És per, tant, un tour virtual?

—Sí. Entenent que un tour virtual és aquell en què tu estàs a dins de l’espai i et pots bellugar, a diferència del que en alguns llocs es presenta com a tal, i que en realitat són un conjunt de fotografies en 3D. En el cas del Seminari, pots per exemple pujar i baixar escales, com si estiguessis allà. La Matterport et dona, per tant, la possibilitat d’oferir una experiència completament immersiva. I amb una resolució 4K.

—Com és el procés de gravació i muntatge de les imatges?

—Encara que tècnicament no és molt complexe, hi vaig passar moltes hores. Cal fer molts escanejos, cada vegada que estàs en un lloc la càmera gira sobre si mateixa i pren, no només la foto, sinó també les mides, i va generant com un puzle i muntant totes les peces. Un espai petit el fas molt ràpid, però en un espai gran, com el Seminari, que té 7.000 m2, has de tenir molts punts perquè l’aparell ho pugui muntar. No ha estat una feina fàcil, vaig tenir alguns problemes de postproducció i vaig haver de contactar amb els Estats Units, però al final es va poder solucionar i penso que la feina ha quedat molt bé.

—Coneixia l’edifici?

—Quan era jove hi vaig estudiar cinc anys. En el seu moment, també vaig col·laborar fent les fotos que es van fer servir per demanar fons, i per tant vaig viure tota la transició des del Seminari antic, que tenia el seu encant, fins a l’actual. Jo el trobo fantàstic, manté tota l’estructura antiga però la modernitat li dona un contrapunt molt interessant. Penso que molta gent de la ciutat no el coneix i, per això, vaig creure que aquest tour virtual serviria per obrir les portes d’aquest espai tan desconegut encara a Tarragona.

—La llum que hi ha a l’interior de l’edifici o la seva falta li va condicionar la feina?

—No he tingut cap problema perquè aquest aparell treu molt de rendiment en llocs on no hi ha massa llum. De fet, no li agrada gens la llum del sol perquè, com que escaneja amb infrarojos, on hi ha llum solar no pot llegir bé. Vaig fer els escanejos en hores molt concretes i, si un s’hi fixa, veurà que als claustres per exemple no hi toca mai el sol. Això ens va condicionar la feina, perquè vam haver de planificar-ho molt i anar cosint les imatges, no podia saltar d’un lloc a l’altre, sinó anar seguint una mena de línia.

—Era el seu primer treball amb la Matterport?

—No, des del mes de juny que ja l’havia fet servir en treballs per a immobiliàries. Però un repte com aquest, amb un edifici d’aquestes dimensions, sí que ha sigut nou.

—És una eina de futur?

—N’estic segur. Avui dia tot es ven per Internet i el que et permet fer la venda són les imatges. A més, la gent cada cop es desplaça menys, i en la situació actual encara menys. En el sector immobiliari, amb qui jo treballo, té el gran avantatge que et permet fer una visita a l’habitatge de manera que els propietaris no hagin de rebre ningú. A més, et mostra totes les mides de l’habitatge, i per tant el possible comprador pot saber si la casa li encaixa o no. D’aquesta manera, les visites que es fan després del tour són més precises, la gent ja sap què trobarà i és més probable que s’acabi fent la venda. És una eina que evita perdre el temps, tant al venedor com al comprador, fins i tot a les immobiliàries. Això també es pot aplicar a museus, escoles, o qualsevol altre edifici públic. Per tant, estic convençut que aquesta eina és el futur. De fet ja està aquí, però acabarà establint-se i s’anirà perfeccionant, perquè cada cop hi haurà més persones que la faran servir.