Al Coimbra, tradició al cor de Tarragona

«Fa uns vuit anys vaig començar a venir al Coimbra i des del primer dia em vaig veure aquí. No sé què tenia aquest local, que em va encantar i em va atrapar», explica Lola Membrive. Ella és, junt amb la seva parella Juan Aranda, l’actual propietària d’Al Coimbra, un dels locals amb més tradició a la ciutat de Tarragona.

Ja fa sis anys que van agafar el relleu als anteriors propietaris i hi treballen juntament amb els seus fills Sofía i Juanma, que els donen un cop de mà. Després de fer-hi «un rentat de cara» que va servir per donar més llum i protagonisme a materials com la pedra i la fusta, la Lola va agafar les regnes de la cuina per preparar les especialitats que l’han fet tan famosa. «La meva família és d’Almeria i els meus pares eren molt bons cuiners, així que he mamat sempre la cuina, a més que és una cosa que m’agrada molt», explica.

Entre les especialitats de la Lola crida l’atenció el lagarto ibérico (carn de porc ibèric), un dels plats estrella de la casa, però sense deixar enrere una llista extensa de suggerències de tapes i racions. Tant, que els clients que hi arriben per primera vegada sovint s’han de deixar portar. La Lola explica que de vegades els venen tripulacions dels barcos i els demanen que els posi una selecció del que tenen: «Jo els serveixo lagarto, braves, sevillanos, cazón, tortitas de camarón… una mica de tot. I moltes vegades ens trobem que tornen l’endemà i ens demanen el mateix perquè els ha encantat».

Junt amb els clients que venen per primer cop, o els turistes d’origen local o estatal, que també són bastants, l’Al Coimbra també té una gran família de clients de sempre, pares, fills i néts que tenen en el bar un punt de trobada habitual. «Quan vam agafar el local sabíem que era un establiment mític a la ciutat. Els clients que segueixen venint em transmeten que tot allò encara segueix», explica la Lola.

Presencia constant

La clau perquè el negoci rutlli, assegura la propietària, és «que l’amo hi ha de ser sempre, des que obre el bar fins que tanca. I estar per al client, atendre’l, mimar-lo, que li expliquis el que tens o que aquell plat l’has cuinat pensant en ell». Ara, passat el confinament, i després de tenir dos mesos tancat, la Lola admet que el client ha canviat una mica: «la gent ve, però amb una mica de por. No és com abans, quan arribàvem a tenir fins a tres files de gent darrere la barra. La veritat és que trobo a faltar una mica aquella pressió, aquella força».

La propietària del Coimbra assenyala que el tancament a causa de l’estat d’alarma «va ser molt dur perquè estàvem al cim, treballant molt de dilluns a diumenge, i de cop i volta ens va venir allò». De moment estan treballant a l’interior del local i amb taules al carrer, però amb la incertesa de no saber què passarà quan arribi l’hivern. «El més important, però, és que seguim amb moltes ganes d’estar», assegura rotunda.