Jordi Puigneró: «La distància ja es comença a mesurar en megabytes»

—La Generalitat ha decidit fer una clara aposta per una nova tecnologia, la Blokchain. Com prepara el futur?

—És una tecnologia emergent que no està encara massa madura, però que tots els experts indiquen que serà revolucionària, com al seu moment el va ser Internert, que ens va oferir la connectivitat entre tots. La Blokchain permetrà, aprofitant la connectivitat, desplegar un model de governança sense intermediaris que canviarà molts models que avui ens permeten exercir aquesta governança de les administracions o de determinats processos.

—Com afectarà el ciutadà?

—Canviarà les administracions. També, el significat que ha tingut fins ara els diners, des de la perspectiva de com hem entès les relacions amb els bancs o, igualment, amb els notaris o la transparència en la forma d’atorgar subvencions les administracions. En el fons, no deixa de ser el que vol dir, una cadena de blocs. En aquest sistema queda traça de tot el que anem fent, de manera individualitzada, sense intermediaris, perquè la comunitat és la que dóna confiança sobre el procés, d’aquella operació que s’hagi fet. És complicat d’explicar.

—Com dir-li-ho a qui no domina aquesta tecnologia?

—Perquè ens entenguem. Imaginem-nos la famosa llibreta de la Caixa. Quan anem a treure diners, es van apuntant les diferents transaccions. Imaginem que aquesta llibreta la compartíssim diversos usuaris. Tots tindríem aquesta llibreta, la resta de membres donen validesa als moviments que es fessin, però si algun volgués modificar els moviments d’uns altres, es detectaria l’error i no podria fer-ho. És una tecnologia que distribueix la confiança i permet que desaparegui del sistema un únic intermediari. Un document notarial el tindrien tots, però no tots ho podrien veure. El sistema garantiria que és un document vàlid, no modificat. També garantiria que és privat i, igualment, inviolable. Tot requereix molta informació i d’encriptar-la. És una mena de base de dades distribuïda. Ara començarem a parlar d’això. La Generalitat analitza quines tecnologies tindran impacte en els pròxims temps i aquesta és una d’elles.

—La Generalitat ja treballa en el projecte de portar la fibra òptica a quatre capitals de comarca tarragonines que encara no disposen. Quan disposaran de la mateixa?

—Són Valls, Montblanc, Falset i Gandesa. No hi ha una prioritària, però les que són més fàcils de connectar. A Valls i Montblanc, serà més fàcil, per la seva proximitat, i, en canvi, portar-la a Falset i Gandesa serà més complicat. En el cas de Falset, cal tenir en compte que no arriba cap carretera de la Generalitat o de la Diputació, que és per on estenem la fibra òptica. Totes són de l’Estat i, encara que es podria fer, seria més complex. Busquem una solució. L’objectiu és que aquestes quatre capitals de comarca estiguin connectades en el 2020.

—A quants quilòmetres de carretera afecta?

—No disposo en aquests moments d’aquesta dada, però puc dir que ja s’han fet 370 en la demarcació de Tarragona. El cost serà d’entre 8 i 9 milions d’euros. El preu de posar fibra és, de mitjana, de 50.000 euros per quilòmetre.

—S’aprofitarà per millorar els marges de les carreteres, com s’ha acordat amb la Diputació de Barcelona?

—Ens hem emplaçat amb el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, per fer una reunió tècnica al setembre amb la finalitat de veure com fem el desplegament en aquestes comarques. Hem de parlar sobre aquest aspecte. Sí que hi ha el compromís de fer aquest projecte, que estarà enllestit en el semestre vinent i, a partir d’aquí, es començarà a executar entre el 2019 i el 2020, pel que fa a les capitals de comarca i, paral·lelament, perquè la fibra òptica també arribi als municipis de menys de 50 habitants.

—Poblet li ha ofert el sistema Actio, que facilita l’activitat administrativa.

—M’ha fet una presentació d’aquest aplicatiu que serveix per fer un tractament d’expedients administratius. Cal analitzar-ho. No hi ha més compromís que aquest. És evident que la Diputació està avançada en aquest sentit i ha fet esforç important. És un referent, en aquest sentit.

—La societat actual ja no pot prescindir de la fibra òptica.

—Hem de contemplar que la política social més important del segle XXI és desplegar la fibra òptica perquè pot donar igualtat d’oportunitats a la gent, visqui on visqui. És una infraestructura que permet que la gent que resideix als pobles pugui desenvolupar la seva activitat personal i econòmica, i no hagi d’emigrar a les ciutats a treballar. Es pot treballar de forma remota i, davant de l’evidència, és una gran oportunitat per al territori. Penso que és la política social més important que es pot fer al territori en aquests moments, precisament per ajudar al seu no despoblació.

—Els temps, han canviat.

—Actualment, quan una persona busca un càmping o un hotel, la casella que més marca en el cercador és, a part del preu, si té Wi-fi o no. Si no tens Wi-fi, si no tens connectivitat, ja no et contemplen. En segle passat, la competitivitat d’un municipi s’intervé per la distància amb les grans ciutats. Ara, pel temps que inverteixes a traslladar-te, però ja hi ha un tercer indicador: la distància mesurada en megabytes.