«Si la Nunciatura no ens contesta, arribarem fins a Roma»

Josep Maria Fortuny era el sotsprefecte de la Junta Directiva de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, que va ser destituïda al setembre del 2015 en mig d’una polèmica aferrissada entre mossèn Queraltó i la junta destituïda. Dos anys després, la pugna continua.

—Què han demanat a la Nunciatura?

—Hem interposat una querella contra mossèn Queraltó perquè volem que ens justifiqui les calúmnies i injúries que ha dit sobre la junta destituïda, de la qual jo formava part.

—Què va dir?

—Dos mesos després d’haver-nos cessat, segons ell perquè havia perdut la confiança en nosaltres, ens acusa, en una roda de premsa, d’una mala gestió econòmica i social. Deia que hi havia un deute de 16.000 euros.

—I això és veritat?

—No. Per això demanem que ens justifiqui aquestes acusacions. Li hem demanat a ell moltes vegades, però no ens contesta. De fet, mossèn Queraltó formava part d’aquesta junta, era el prefecte.

—I ara qui hi ha al capdavant de l’entitat?

—Un sotsprefecte posat a dit i una junta que no s’ha ratificat, tal com marquen els estatuts.

—Si la Nunciatura no els contesta, quin serà el següent pas?

—La Nunciatura és l’òrgan que representa al Papa de Roma a Espanya. Però, si no ens contesten, tramitarem la querella directament a Roma. Tots els membres de la junta destituïda tenim el nostre prestigi i no podem permetre que se’ns acusi d’una cosa que no hem fet. De moment, però, esperarem un o dos mesos a veure si la Nunciatura es pronuncia. Sembla ser que tothom calla.

—Quin ha estat el paper de l’Arquebisbat?

—Al cap i a la fi és qui decideix. Crec que els hi han explicat una versió i se l’han cregut. D’això ens queixem. A nosaltres ningú ens ha preguntat la nostra versió. No ens han escoltat.

—Perquè pensen que els van cessar?

—A la Sang hi ha un conflicte des de fa vint anys, sobre si l’entitat ha de comptar amb dones o no. Volíem que l’Arquebisbat es pronunciés sobre això. I la idea no va agradar. Nosaltres demanàvem que, o la Sang incorporava dones o la Soledat entrava a formar part de la nostra entitat. Vam tensar la corda i es va trencar.

—Això és important.

—Clar. Els estatuts s’han d’adaptar als nous temps, no ens podem quedar al segle XIX. Hi ha famílies que, durant la processó de Divendres Sant, els homes surten a les nou del vespre i les dones a les onze. Això no és lògic. La resta d’entitats ja s’han modernitzat.

—Se senten còmodes actualment a l’associació?

—No. Diguin el que diguin, la Sang és una entitat dividida. I a la junta general, celebrada la setmana passada, es va poder comprovar.

—Què passa ara amb la façana de l’església de Natzaret?

—S’ha de rehabilitar perquè s’està desprenent. En un principi, ens van dir que costaria uns 19.000 euros, però, el passat mes de desembre, la junta actual va convocar una assemblea general per aconseguir el permís de l’entitat i, així, estar legitimats per demanar un crèdit de 75.000. Per això ens van reunir. La sorpresa va arribar quan ens van dir que finalment les obres costarien uns 120.000 euros.