«Gairebé tothom vesteix amb roba de la universitat, se'n senten orgullosos»

La possibilitat de cursar part del doble grau en Administració i Direcció d’Empreses i Dret a l’estranger va empènyer a Angel de Juan Viladegut a viatjar fins a Califòrnia. Fa set mesos que estudia a la Universitat de Califòrina, la UCLA.

—Quina va ser la seva primera impressió?

—Ja havia estat als EUA prèviament, visitant família. En aquest cas, no estic de vacances sinó cursant un any d’universitat i vivint amb altres estudiants americans. Crec que això m’ha proporcionat una impressió diferent de l’estil de vida americà, molt més quotidià.

—Quines són les principals diferències?

—Possiblement una de les diferències més importants a nivell universitari són les instal·lacions (gimnasos, pavellons esportius, biblioteques o jardins). Cal tenir en compte que els estudiants americans paguen un preu molt elevat per estudiar-hi. A més, el sentiment i l’orgull de pertànyer a UCLA també és sorprenent. Gairebé tothom vesteix roba amb el nom de la universitat.

—Quins són els indrets més característics?

—Santa Monica o Venice Beach són dues platges amb molt d’encant. També recomano el museu Getty, amb moltíssimes obres d’art de diferents àmbits i una arquitectura espectacular, i el Griffith Observatory, a prop del famós cartell de Hollywood. D’altra banda, crec que el passeig de la fama de Hollywood és una destinació turística sobreexplotada.

—Com s’està vivint la crisi?

—Aquest és un poble petit i viu principalment del turisme, els camps de golf i de la ramaderia. La crisi no s’ha notat gaire, ja que són sectors força estables. Òbviament, m’imagino que en grans ciutats la cosa canvia. He pogut veure a les notícies que alguns grups d’estudiants estrangers s’han manifestat perquè no han rebut les ajudes pertinents per part de l’Estat.

—Què destacaria de la manera de treballar?

—Aquí el sistema promou molt la competitivitat, les notes no depenen dels coneixements que tens sinó de la posició en la quat et trobes respecte a la resta de la classe. A més, m’ha sobtat el caràcter independent dels estudiants d’aquí. Una vegada fas 18 anys, te’n vas a estudiar a la universitat i pràcticament t’independitzes. La majoria dels meus amics tenen una o dos feines a temps parcial que compaginen amb els estudis. Ara bé, he de dir que UCLA facilita la inserció laboral dels estudiants oferint llocs de treball de 10 a 15 hores setmanals al campus, amb horaris que pots combinar amb les classes. Això a Espanya és impensable.

—Com s’està vivint la crisi?

—Sorprèn veure que la gent busca canvis radicals votant a candidats a la presidència com Donald Trump o Bernie Sanders. Ells són candidats extremistes dins dels seus respectius partits i ningú s’esperava veure’ls tant lluny en aquestes alçades de les eleccions.

—Algun fet curiós?

—Ui, en tinc unes quantes! Quan no portava ni una setmana aquí, un estudiant va trencar la finestra de casa a la nit mentre dormíem i va intentar posar-se dins del llit d’una companya de pis. No el coneixíem de res. Va ser denunciat i jutjat. Altres fets curiosos de viure a Hollywood són que veus celebrities cada dues per tres. Sense anar més lluny, he estat al cinema amb George Clooney o he vist a Justin Bieber passejant pel carrer.

—Quin costum s’emportaria?

—Cap. Hollywood ja s’ocupa de promocionar els costums.

—Què és el que més troba a faltar?

—Sobretot, família i amics! També el menjar i un transport públic decent. Sóc el primer a queixar-me de Renfe, però després de viure aquí potser ho trobo a faltar i tot!