Manola Brunet, experta contra el canvi climàtic: «Rere el negacionisme hi ha interessos econòmics de grans indústries»

La professora de climatologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manola Brunet, ha pronunciat aquest matí, durant l’acte de cloenda del curs acadèmic de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU-RESCAT), una lliçó en què ha exposat les evidències científiques que desmunten les fal·làcies dels negacionistes del canvi climàtic.

L’IU-RESCAT canalitza i optimitza tota la feina de la URV al voltant de l’emergència climàtica. Ho fa gràcies a l’expertesa dels investigadors i les investigadores que, des de tots els àmbits del coneixement implicats, aborden amb rigor una qüestió d’actualitat que no se salva de qui ho posa en dubte.

“El registre de les temperatures de l’aire a escala global no és creïble”, “el clima ja ha canviat abans”, “la culpa és del sol”, “el canvi climàtic no és tan dolent”, “no hi ha consens entre els científics”, “el món s’ha refredat des del 1998”, “els models climàtics no són vàlids”… són alguns dels mantres que els negacionistes repeteixen i que Brunet, catedràtica de Geografia Física per la URV, ha anat refutant. 

Per exemple, ha recordat que hi ha consens total en la comunitat científica sobre la vigència d’un canvi climàtic causat, principalment, “per l’augment de la concentració dels gasos contaminants amb efecte hivernacle a l’atmosfera”, que expliquen l’increment, evident i indubtable segons tots els estudis, de la temperatura mitjana del planeta, especialment l’última dècada. La sequera, el desgel i els fenòmens extrems també van a més, segons les dades, a causa de l’escalfament global.

Els cicles curts, als quals sovint els negacionistes s’agafen per assegurar que ja hi ha hagut escalfaments en altres moments de la història, no són vàlids per una comunitat científica que fa cas, només, als cicles llargs, que “són els que marquen tendències”. Pel que fa als models climàtics, tot i que no són perfecte tal i com reconeix Brunet, “són fiables perquè fins ara han encertat sempre les prediccions i, a més, acostumen a ser especialment conservadors”.

Segons Brunet, rere el negacionisme hi ha, sobretot, els interessos econòmics de grans indústries basades en carburants fòssils que es van quedant obsoletes i que estan obligades a implementar unes mesures mediambientals que intenten ajornar, “tot i que són molt menys severes del que caldria”. 

I, per altra banda, hi ha el corrent polític, capitanejat per la ideologia “llibertària” del govern nord-americà, oposada a la regulació política de l’economia i que parla de conxorxa de l’esquerra contra al progrés i les llibertats. Brunet admet que no és fàcil contradir les frases senzilles, fàcils d’entendre i demagògiques dels negacionistes, ja que, a diferència d’ells, sempre cal acompanyar la rèplica d’arguments sòlids, fets i dades. A més, els negacionistes estan sobrerepresentats, segons Brunet, en els mitjans de comunicació.

Manola Brunet assegura que el que provoca aquest fals debat mediàtic sobre el canvi climàtic —campanyes dures contra els científics i els seus suposats interessos egoistes incloses (ella mateixa en va ser víctima)—, és que s’entorpeixi i s’alenteixi la presa de decisions de les administracions per mitigar l’escalfament global i l’adopció de mesures per adaptar-se als seus impactes més negatius, especialment la reducció dels gasos amb efecte hivernacle. Aquestes estratègies, de gran urgència, s’han de fer, segons ha conclòs Brunet, comptant sempre amb el vistiplau dels agents socials i el territori.

Després d’una llarga carrera d’investigació i docència al voltant de la climatologia a la URV, Manola Brunet es retirarà properament, de manera que l’acte també ha servit per homenatjar-la i posar en valor la seva trajectòria. Coordinadora del grup de recerca Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV, embrió de l’IU-RESCAT, Brunet és considerada una de les principals expertes internacionals en la matèria i ha estat la primera dona en presidir la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial, que depèn de l’ONU.