Febre de l’Oropouche, una infecció tropical transmesa per mosquits de què adverteix l’OMS
Els seus símptomes són similars als d’altres malalties febrils tropicals, com el dengue
Els mosquits són el principal vector de la febre de l’Oropouche.
El canvi climàtic està propiciant l’expansió de moltes malalties antany circumscrites a les àrees de clima tropical, a mesura que augmenta l’hàbitat del seu principal vector: els mosquits. Precisament, l’Organització Panamericana de la Salut, dependent de l’OMS, ha advertit recentment d’un increment de la detecció de casos de febre de l’Oropuche en algunes regions de les Amèriques.
Com indica l’OMS, la febre de l’Oropouche és una infecció provocada pel virus Oropouche orthobunyavirus, que és endèmic de les àrees tropicals i subtropicals de Sud-amèrica i Amèrica Central. És una malaltia febril ràpida, amb una durada d’entre tres i sis dies, i normalment de caràcter lleu (encara que, en ocasions, provoca complicacions greus).
La malaltia es transmet per la picadura de mosquits vectors, específicament de les espècies Culicoides paraensis i Culex quinquefasciatus. No s’ha documentat cap cas de transmissió de persona a persona.
Quins són els seus símptomes?
Els símptomes de la febre de l’Oropouche són similars als d’altres malalties febrils tropicals, com el dengue. En general, el quadre clínic comprèn símptomes com:
- Aparició sobtada de febre alta.
- Mal de cap.
- Miàlgies.
- Erupció cutània.
- Dolor en les articulacions.
- Vòmits.
- Sovint es produeix una breu reaparició dels símptomes i, en pocs casos, provoca una meningitis asèptica amb signes com a mal de cap, febre, rigidesa al coll, malestar general, fatiga o granissada.
Com es tracta?
No existeix actualment cap tractament específic per a la febre de l’Oropouche, per la qual cosa l’abordatge se centra en l’alleujament simptomàtic del malalt (reposició de líquids, control de la temperatura corporal, administració d’analgèsics...) i en el control de les complicacions que puguin sorgir.
Els esforços, per tant, se centren més en l’àmbit de la prevenció. En aquest sentit, són importants mesures com l’ús de repel·lents per a insectes i teles mosquiteres, la correcta gestió de les aigües i la fumigació i eliminació dels vivers de mosquits vectors propers a les àrees habitades.