Salut
Això és el que expressen les persones abans de morir, segons una experta
Sarah Wells, una metgessa de cures pal·liatives del Regne Unit ha reunit dos dècades d’experiència enfrontant-se a la realitat de la mort
La qüestió de la mort ha intrigat als científics durant molts anys, sent un dels fenòmens que més incerteses genera. Atès que ningú no ha tornat d’ella per relatar el que succeeix, les nostres certeses sobre el que passa en l’instant en què s’apaga una vida són limitades. Tanmateix, els professionals de cures pal·liatives s’enfronten diàriament a la realitat de la mort i saben donar un significat sobre el que passa en les ments d’aquells que estan a punt de morir, just abans d’aquell moment definitiu.
La doctora Sarah Wells és una metgessa de pal·liatius al Regne Unit, que ha atès 2.000 pacients amb malalties terminals. Wells ha escrit un article per a The Telegraph, on explica la seua experiència de 20 anys mirant cara a cara a la mort. Wells dirigeix un equip de deu metges en el Marie Curie Hospice a la localitat de Solihull, i els atén de dotze a vint pacients alhora, cadascú amb diagnòstics terminals de demència, malalties cardíaques, insuficiència orgànica, malalties de les neurones motrius i càncer avançat, tots ells amb només unes setmanes de vida.
Què passa immediatament després de la mort?
La doctora diu que moltes de les persones que cuida tenen por del desconegut, especialment si han estat testimonis dels últims moments dolorosos d’un ésser estimat. Wells va recordar el cas d’una dona amb insuficiència cardíaca que estava terroritzada per la qual cosa vindria després, després de veure el seu pare sucumbir a la mateixa afecció.
«Li assegurem que morir és generalment un procés pacífic, durant el qual les persones es tornen més somnolentes a mesura que els seus òrgans s’alenteixen i cauen en la inconsciència, sent capaços de sentir i sentir el toc d’una mà, encara que no puguin comunicar-se», va dir. A més d’obtenir una perspectiva diferent sobre l’esdeveniment de la vida que més tem la gent, la doctora Wells diu que el seu treball li ha obert la ment a àmbits fora dels vius.
«No soc gens religiosa, però la meua creença espiritual en una vida futura s’ha vist enfortida pel meu treball. Els pacients no em parlen tant de Déu, sinó dels familiars morts que veuen atansar-se a ells», diu. Wells va dir que un senyal en particular sempre l’alerta que als seus pacients no els queda gaire temps. «Quan em diuen que han vist a la seua mare, a un nen perdut o fins i tot a una mascota (ja sigui com a esperits o imatges en les seues ments, depèn del seu sistema de creences, però sempre ho troben tranquil·litzador), sé que només els queden hores o dies», va dir.
La doctora també explica que perd el temor dels cossos morts. «Parlem amb els morts com ho faríem quan eren vius», va afegir. «Les infermeres realitzen els últims oficis i rentem i vestim al mort amb el suport dels seus familiars. És un ritual bonic i digne; la meua tristesa va acompanyada d’un sentiment d’orgull per haver pogut exercir un petit paper en les seues vides», diu.
Així li canvia la vida a aquesta doctora
Com passa gran part del dia contemplant la mort, Wells va dir que ja no es preocupa per les petites coses de la vida, com els «embussos de trànsit» o les «declaracions d’impostos». També ha après a cuidar-se de si mateixa i de la seua salut. «Als 52 anys, faig exercici i com bé per mantenir-me el més saludable possible, però no em preocupa emmalaltir-me», va escriure la facultativa.
«Aprecio més la família i els amics i em concentro en l’ara, en lloc d’en el que podria succeir en el futur», diu. La doctora els diu als seus pacients que encara que només els quedi un dia, «cada dia és preciós», i ara també manté aquesta creença. Ella mateixa no té por de morir, va escriure, perquè comprèn el que succeirà.
Què són les cures pal·liatives?
Les cures pal·liatives són una forma d’atenció mèdica que se centra a millorar la qualitat de vida de pacients que enfronten malalties greus o terminals. Expliquem cinc punts clau en les cures pal·liatives:
- Alleujament del dolor i símptomes: La gestió efectiva del dolor és fonamental en les cures pal·liatives. A més del control del dolor, s’aborda el maneig d’altres símptomes com la fatiga, la falta de gana, la dificultat per dormir i la depressió. L’objectiu és millorar la comoditat i el benestar del pacient.
- Suport emocional i psicosocial: Es fa atenció integral a les necessitats emocionals i psicosocials del pacient i els seus éssers estimats. Això implica la provisió de suport emocional, assessorament i recursos per fer front a l’angoixa, la por i l’ansietat associats amb la malaltia greu.
- Comunicació oberta i honesta: Els professionals de cures pal·liatives fomenten una comunicació oberta i honesta amb el pacient i els seus familiars. Això implica discutir clarament el pronòstic, opcions de tractament i preferències del pacient, perquè puguin prendre decisions informades sobre la seua atenció mèdica.
- Atenció integral: Les cures pal·liatives no només se centren en el pacient, sinó que també consideren les necessitats dels seus éssers estimats. Això inclou el suport a la família a la presa de decisions, la gestió del duel anticipat i la preparació per al final de la vida.
- Coordinació de l’equip d’atenció: Un equip interdisciplinari de professionals de la salut, que pot incloure metges, infermeres, treballadors socials o psicòlegs, treballa en conjunt per proporcionar una atenció integral i coordinada. Això assegura que totes les dimensions de l’atenció pal·liativa s’abordin de manera efectiva.