Una abraçada de comiat en compàs de tango
De Tarragona a Granada: Cristina Pérez tanca una etapa plena de milongues a la ciutat
Cristina Pérez, durant la milonga de comiat, envoltada d’amics i milonguers habituals.
Diumenge passat, el Duende del Tango va ballar la seva última milonga a Tarragona. Cristina Pérez, referent estimada de la comunitat tanguera local, s’acomiadava després de gairebé vuit anys organitzant trobades setmanals. Amb la seva empremta personal, el seu estil acollidor i un amor contagiós pel tango, la Cristina ha estat molt més que una organitzadora: ha estat una amfitriona, una amiga i un pilar de cohesió per a un col·lectiu petit a la ciutat, però apassionat.
Nascuda a Granada, la Cristina va arribar a Tarragona fa 33 anys per una feina temporal a PortAventura. La intenció era quedar-s’hi poc temps, però la vida la va anar arrelant. Primer va venir sola, després van arribar les filles, i entre una cosa i una altra, Tarragona es va convertir en casa seva. Curiosament, va descobrir el tango aquí, fa gairebé dotze anys, de manera fortuïta, després d’una conversa en un tren. Va ser amor a primera milonga, al Highland de Tarragona, i des d’aquell moment no ha deixat de ballar, formar-se i implicar-se a fons.
La seva primera milonga com a organitzadora la va muntar l’1 d’octubre del 2017, el mateix dia del referèndum català. La va impulsar amb una amiga en un local del Port Esportiu. «Pensava que no vindria ningú, però es va omplir», recorda. Així va començar una trajectòria sostinguda durant anys, on gairebé mai fallava a la cita. Amb una constància exemplar i un sentit del compromís molt interioritzat, la Cristina mai tancava per anar-se’n de viatge o perquè no li venia de gust. «Si la gent sap que els dijous hi ha milonga, jo no els puc fallar», afirma.
Milonguers i milongueres el darrer diumenge, a l'esdeveniment celebrat per acomiadar la Cristina Pérez.
El seu estil com a amfitriona no és forçat. Després d’anys treballant en l’àmbit immobiliari, té el tracte amb la gent molt per la mà. «Quan la gent entra a la teva milonga, és com si entressin a casa teva. Han d’estar còmodes, ben tractats i ben rebuts». Així ho feia, també amb detalls com oferir una tapa amb la beguda, a l’estil granadí.
El seu vincle amb el públic va créixer fins a convertir els balladors habituals en una mena de petita família. «No amb tots tens contacte diari, però molts s’han convertit en amics de veritat», explica. Aquest caliu ha estat el gran motor per mantenir-se durant anys, amb l’esforç que comporta organitzar cada setmana un espai per compartir, ballar i trobar-se. «Per mi ha valgut molt la pena, perquè els milonguers m’han cuidat, m’han volgut i m’han donat tot el suport possible durant tots aquests anys».
Cristina Pérez aquest darrer diumenge a Tarragona.
Un comiat amb el cor partit i un nou horitzó a Granada
Amb els anys, però, també han canviat les dinàmiques. La Cristina lamenta que, des de fa un temps, alguns festivals o esdeveniments han deixat de tenir en compte les dates de les milongues ja consolidades, generant solapaments i malestars. I després de la covid, una part del públic habitual també es va dispersar. Tot plegat va anar fent minvar les ganes de continuar. Però el moment definitiu ha estat la seva jubilació. Ara, amb les filles ja grans i independents, ha decidit tornar a la seva terra, Granada.
«Només em trasllado de lloc, no deixo el tango», diu convençuda. Ja té en marxa un nou projecte: Sol de Invierno – International Tango Meeting, un festival que tindrà lloc a Salobreña, a Granada, del 31 de desembre d’enguany al 4 de gener del vinent.
La Cristina tanca una etapa plena de milongues, vincles i compromís, però no gira full del tot. S’emporta tot el viscut i, amb la mateixa passió de sempre, mira endavant. A la seva terra, l’esperen nous projectes, noves abraçades i la música del tango, que continuarà, com a Tarragona, marcant-li el pas.