Música de cambra
Un trio d'altura per recordar Eugene Istomin
El violinista Jaime Laredo, la violoncelista Sharon Robinson i la pianista Anna Polonsky interpreten obres de Mozart, Fauré, Schumann i Beethoven en un concert intens i commovedor
El violinista Jaime Laredo, la pianista Anna Polonsky i la violoncel·lista Sharon Robinson, durant la segona part del concert a l’Auditori Pau Casals, interpretant el Trio ‘Arxiduc’ de Beethoven.
Dissabte al vespre, l’Auditori Pau Casals del Vendrell es va omplir de silenci expectant per rebre tres músics de prestigi internacional en un concert que era, abans de res, un homenatge: Per a Eugene, en record del pianista Eugene Istomin, una de les figures més properes a Casals i protagonista d’una amistat filial que va deixar empremta en la història de la música de cambra. Amb Jaime Laredo al violí, Sharon Robinson al violoncel i Anna Polonsky al piano, el programa va oferir un viatge emocional i musical d’alt nivell, amb una segona part coronada per una interpretació esplèndida del Trio Arxiduc de Beethoven.
Tot just abans de començar, es va anunciar un canvi de programa: en lloc de la sonata per a violí i piano en mi menor K.304 de Mozart, es va interpretar la número 22, K.305, en la major. Un canvi d’última hora que no va restar interès a la peça ni al to general de la primera part. Aquesta sonata vivaç i enèrgica va servir com a porta d’entrada a una vetllada que combinaria lirisme, vitalitat i una complicitat evident entre els intèrprets.
El violinista Jaime Laredo i la pianista Anna Polonsky, interpretant la Sonata K.305 de Mozart a l’Auditori Pau Casals.
El violí de Laredo, tot i un timbre a voltes lleugerament aspre, va lluir especialment en el registre mitjà i greu, oferint moments d’intensa expressivitat, sobretot a la segona part. Sharon Robinson, al violoncel, amb un so ampli, rodó i emotiu, va fer vibrar cada línia melòdica amb una sensibilitat refinada. Però qui va captivar realment el públic des del primer moment va ser Anna Polonsky: una pianista d’energia contagiosa, musicalitat desbordant i domini absolut de l’instrument. El seu piano, més que acompanyar, respirava, dialogava i liderava amb naturalitat. Va ser, sens dubte, la gran protagonista de la vetllada.
Després del Mozart, l’Élégie op.24 de Gabriel Fauré va aportar un moment de profund sentiment. Robinson i Polonsky van saber extreure’n tota la càrrega emocional amb una lectura intensa i commovedora. Van continuar amb les Fantasiestücke op.73 de Robert Schumann, una obra breu però variada, amb tres moviments plens de contrastos i passió. Tant violoncel com piano van destacar per la seva capacitat de suggerir atmosferes canviants amb gran cohesió.
La violoncel·lista Sharon Robinson i la pianista Anna Polonsky, durant la interpretació de les 'Fantasiestücke' op.73 de Schumann a l’Auditori Pau Casals.
Beethoven com a cim de la vetllada
La segona part estava reservada a una obra de gruix: el Trio en si bemoll major op.97 de Beethoven, conegut com a Arxiduc. I aquí el trio es va fer gran. El so es va expandir, l’escenari es va omplir de vida i música amb majúscules. Els petits desajustos que podien haver-se notat en la primera part van desaparèixer. Laredo i Robinson, parella també fora de l’escenari, van desplegar una complicitat viva que es va fer palpable en cada mirada, cada fraseig compartit. Polonsky, novament, va oferir una interpretació poderosa i clara, fent sonar Beethoven amb majestuositat, sensibilitat i equilibri.
El públic, molt respectuós i atent durant tot el concert, va saber correspondre amb entusiasme al final de la peça: bravos, ovacions i una part significativa dels assistents drets. El trio va oferir un bis que anuncià Laredo, una adaptació per a trio de la quarta peça de les Sechs Stücke im Kanonischer Form de Schumann. Una tria que va tancar la vetllada amb un to càlid, rodó i gairebé domèstic, fidel a l’esperit de l’homenatge.
Amb una sala gairebé plena i un ambient íntim però solemne, el concert Per a Eugene no només va recordar una figura essencial de la història musical del segle XX, sinó que també va reivindicar la vigència d’un llegat que es transmet amb amor, respecte i música compartida.