Òpera
La poesia de ‘Rusalka’ encisa i emociona al Liceu
El Gran Teatre barceloní acomiada la temporada amb una producció que brilla per l’esplendor d’Asmik Grigorian i Piotr Beczała, la direcció inspirada de Josep Pons, una orquestra lluminosa i un repartiment de gran qualitat
Asmik Grigorian, en el paper de Rusalka, i Piotr Beczała, com el Príncep, en un moment de l'òpera 'Rusalka' al Gran Teatre del Liceu.
El Gran Teatre del Liceu acull aquests dies la seva última producció de la temporada, una Rusalka d’Antonín Dvořák que fa afició i queda gravada a la memòria. La funció d’ahir va sonar amb força i bellesa, gràcies a un equip artístic que sap donar vida a aquesta història plena de màgia i tragèdia.
Basada en el mite de les ondines i inspirada en La sireneta de Hans Christian Andersen, Rusalka és una història d’amor i pèrdua marcada per la tragèdia. La nimfa Rusalka, enamorada d’un príncep humà, decideix abandonar el seu món aquàtic i es fa humana gràcies a un encanteri. El preu és alt: perd la veu i queda condemnada si l’amor no triomfa. El príncep, primer fascinat, s’allunya d’ella atret per una princesa estrangera. La història culmina amb un final fatal, quan el príncep, penedit, demana un darrer petó que li costa la vida, mentre Rusalka desapareix per sempre al llac.
La producció dirigida per Christof Loy va oferir una escenografia d’estil sobri i simbòlic, amb el fil conductor del món del ball com a metàfora de la lluita interior de la protagonista. Sense recarregaments, l’escena va acompanyar bé la música i va ajudar a transmetre el relat amb senzillesa i una bellesa peculiar.
Musicalment, la funció va destacar pel so ric i cuidat de l’Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida amb sensibilitat per Josep Pons. La formació va dibuixar amb detall les textures i els colors de la partitura, evocant amb elegància el món aquàtic i el caràcter dramàtic de l’obra. Només en algun moment puntual, el volum del fossat va quedar lleugerament descompensat amb les veus, tapant-les una mica, però en conjunt la direcció va ser de lluïment i plena de matisos.
La soprano Asmik Grigorian va ser una Rusalka de gran impacte. Amb una veu poderosa, plena i expressiva, i una presència escènica que transmetia amb veritat la fragilitat i el patiment del personatge, va ser un dels grans punts forts de la nit. Piotr Beczała, com a Príncep, va lluir un cant elegant i ple de llum, amb un timbre bell i segur que va donar al personatge la noblesa necessària.
Instant del segon acte de 'Rusalka', amb gran part del repartiment a l’escenari en la producció del Gran Teatre del Liceu.
També van convèncer el Vodnik d’Alexandros Stavrakakis, amb una veu profunda i de gran projecció; la Jezibaba d’Okka von der Damerau, amb força teatral i caràcter; i la Princesa Estrangera de Karita Mattila, que va aportar carisma i autoritat, tot i que en algun passatge la veu va quedar una mica curta al costat de la resta de veus principals. Manel Esteve (Guardaboscos) i Laura Orueta (Marmitó) van completar amb precisió un conjunt vocal molt sòlid i aconseguit.
El segon acte va ser especialment memorable: la combinació d’escena, música i interpretació va fluir amb un ritme que va fer passar el temps volant. El públic, entusiasmat, va acomiadar la funció amb aplaudiments calorosos i sense cap mostra de rebuig.
En definitiva, una Rusalka que va saber emocionar i oferir un gran tancament de curs líric al Liceu, amb una lectura musical i escènica que honora aquesta obra tan estimada del repertori.