Homenatge a pagesos i cavalls durant els Tres Tombs de Reus

Viatjar en el temps. Boines, barretines, barrets de copa; americanes, camises, faixes. En un món dominat per dessuadores i vambes, Reus va tornar a temps pretèrits, a èpoques dels avis, i dels avis dels avis. La Festa dels Tres Tombs és molt més que una desfilada de cavalls, eugues i carruatges: és un record i un agraïment a la vida dels pagesos i de tots els animals. És la valuosa lliçó que es van emportar la desena de nens i nenes que van entendre l’origen de la jornada de bracet de Carles Pitarch, de Bravium Teatre. «Carles, saps per a què serveix conservar aquestes tradicions? Perquè ens recorden qui som i d’on venim», va deixar-li clar el seu avi.

Al Parc de la Festa de Reus, èquids i genets es posaven a punt amb un contundent esmorzar. El fred ja no era el d’antuvi i el sol s’escolia, oferint un raig d’escalfor. Era el moment ideal per cavalcar. Amb la Somera —erròniament batejada com a Mulassa en qualcuna ocasió— liderant la comitiva, a quatre rodes, sobre el llom o en poni els participants es dirigiren al Mercat Central. Les terrasses s’havien reconvertit en modernes torres de guaita per albirar la presència d’animal i amo; no per atacar-los o preparar-se per combatre l’emboscada, ans al contrari, per victorejar-los i retratar la seva imponent visita. 

A la plaça de Prim, el contingent fou rebut pels Gegants d’Alforja, avellana Ribeta inclosa, que agitaren els cossos plens de joia i caliu. I a la plaça de Catalunya, els més menuts simulaven muntar cavalls pura sang amb unes versions animades i de joguina, sorprenentment dotades de vida, però de mida encara més diminuta, de forma que els ponis reals semblaven Gulliver en el seu viatge inaugural. 

El primer tomb era per demanar a Sant Antoni Abat que cuidés el benestar dels animals. Els ravals foren completats i s’entrà en la segona volta, per aconseguir una bona collita. El tercer tomb servia per demanar la salut de les famílies.

SIGNIFICATEls tombs simbolitzen el benestar de l'animal i de la família i una bona collita

Abans de tancar l’itinerari, l’efígie de Sant Antoni Abat fou pujada a una tarima a la plaça de la Puríssima Sang. El mossèn va recordar que, en moltes ocasions, els éssers humans es comporten com a veritables «animals terribles» i va cridar a la convivència i el respecte «a tothom». «Som germans entre nosaltres i amb tota la creació», va proclamar. Tot seguit, va beneir els animals de companyia que s’havien apropat a l’àgora. Púdels, Yorkshire terriers, pomerànies i més gossos dominaven la visual, però també va deixar-se veure un gat, amb distància de seguretat assegurada.

De seguida, els petits amics van haver de fer-se a un costat. Les passes dels cavalls ressonaven sobre l’asfalt. Catacloc, catacloc. No tardaren a presentar-se davant el gran públic. Hi hagué qui havia estat reservant lloc des d’abans de les 11, i les campanes ja havien marcat la 1 del migdia. Davant la mirada de centenars de persones, èquids, grans i petits, genets, acompanyants i carruatges foren beneïts.