Santiago Motorizado: «Em fa molta il·lusió tocar a Reus per primera vegada»

Vas publicar El Retorno el 2025. Com estàs vivint aquest primer àlbum en solitari?

«Molt bé, millor del que m’esperava. La gira està sent increïble, les cançons estan sent molt ben rebudes a tot arreu i estic molt feliç».

Aquest és el teu primer treball al marge de la banda. Què et va fer sentir que era el moment de fer el pas?

«Aquest disc hauria d’haver sortit fa més de deu anys. Vaig començar a tocar en solitari, en paral·lel, fa uns quinze anys, amb l’excusa de fer una cosa més tranquil·la i acústica, com a contraposició i complement a aquella etapa tan sorollosa de Él Mató a un Policía Motorizado. Amb el temps, la banda va anar ampliant el seu univers estètic i sonor i aquest projecte també ho va fer, de manera que van començar a aparèixer més punts de contacte. El disc havia de sortir i, sense haver-ho planejat, ho ha fet en el millor moment. La meva motivació principal és estar en constant moviment, explorant la música al màxim, sense aturar-me a meditar sobre l’existència».

Què buscaves quan vas començar a treballar en aquest projecte i què vas trobar al final del camí?

«Volia explorar nous camins amb les cançons. Com que el procés va ser llarg, vaig anar canviant i van anar sorgint noves idees. És un àlbum que recorre una dècada de coses, però que han quedat recollides ara i d’aquesta manera concreta, cosa que m’agrada molt».

Com va ser fer aquest projecte sense el diàleg constant que suposa treballar amb la resta de membres de Él Mató?

«Excel·lent! No vaig haver de negociar res amb ningú [riu]. M’encanten les dues experiències: tenir una banda és una benedicció, però també ho és aixecar-te un dia i fer una bogeria sense consultar-ho amb ningú. De totes maneres, sempre hi ha un diàleg: amb amics, amb el productor, amb els músics, amb els enginyers, amb el meu mànager… Hi ha d’haver algú que contraposi i ajudi a arribar a la reflexió final».

Treballar en solitari et va donar més llibertat artística o, per contra, va fer que sentissis més responsabilitat?

«Totes dues coses, però ho porto bé. La pressió i la responsabilitat m’agraden i em motiven».

En l’àmbit musical, què t’ha permès explorar aquest projecte que no havies fet fins ara?

«El moment de màxima exploració va ser quan vaig compondre les cançons per a la sèrie Okupas. Em vaig ficar de ple en gèneres que, encara que són molt populars, eren nous per a mi: cúmbia, folklore, tango, salsa i rock amb un estil més clàssic. Jugar a ser molts personatges amb la música és d’allò més divertit i inspirador, i va marcar un abans i un després. D’alguna manera, em va donar confiança per animar-me a fer qualsevol altra cosa».

Creus que aquest treball redefineix la teva identitat artística o més aviat amplia i complementa la que ja venies construint?

«Penso que la complementa. I em diverteix pensar que puc ser diverses persones; una amb Él Mató, una altra amb aquest projecte i, qui sap si demà amb algú altre amb un treball completament diferent».

Aquest cap de setmana has passat per Catalunya, amb un concert a la Sala Apolo de Barcelona, i ara arribes a Reus. Què t’atrau de ciutats com la nostra?

«M’agrada tot, i m’enamoro molt fàcilment. La ciutat de Barcelona la coneixem bé perquè hem tocat en sales, festivals, i molts altres llocs. Però sempre és bonic conèixer llocs nous. Per això em fa molta il·lusió tocar a Reus per primera vegada».

Com serà el concert d’aquest vespre a Lo Submarino?

«Ho donarem tot, com fem sempre. Ens estimem això que fem, i amb la cancel·lació de València hem tingut tres dies de descans, així que anem amb un plus d’energia que ens anirà molt bé, perquè trobem a faltar molt l’escenari. Descansar està bé, però ens estimem més deixar la contemplació per a altres moments».