Un galerista de Reus: «Per un mateix artista una galeria francesa aplica un 5% i nosaltres un 21%: això és insostenible»

Per què esteu en vaga? 

«És una mesura d’àmbit estatal per protestar contra un IVA absolutament desproporcionat. Estem pagant un 21% sobre un producte cultural que ja és difícil de vendre i de col·locar al mercat. És una càrrega excessiva. Si ho comparem amb altres països, la diferència és enorme: a França l’IVA és del 5%, a Itàlia del 10%, i tots es mouen com a màxim a la meitat del que paguem aquí. Fins i tot als Estats Units, on cada estat té un impost diferent, cap supera el 10%».

Com us perjudica aquest IVA tan elevat? 

«Fa encara més inaccessible l’art contemporani. Ja és un sector costós, i afegir-hi aquest 21% fa que molta gent, sobretot els joves, no s’hi puguin acostar. La joventut té pocs recursos i, si algú vol començar una col·lecció o iniciar-se en l’art, aquest sobrecost ho fa pràcticament inviable. A més, hi ha un greuge comparatiu clar: vas a una fira i tens al davant una galeria francesa amb el mateix artista, venent l’obra amb un 5% d’IVA, mentre tu has d’aplicar un 21%. Això fa inviable tot el sector de l’art i la cultura».

Dins del govern hi ha discrepàncies sobre aquesta qüestió.

«El Ministeri de Cultura s’ha mostrat favorable a una baixada de l’IVA, però qui té la clau dels diners és Hisenda, i aquí és on hi ha el bloqueig. Cultura vol treballar per la cultura, però Economia mira pels ingressos. Els costa molt deixar anar aquesta font de recaptació».

Quina és la funció real dels galeristes avui dia? 

«En teoria, la nostra funció principal és comercialitzar art: comprar, promocionar artistes i vendre a col·leccionistes. Però a la pràctica estem suplint moltes vegades la feina que hauria de fer l’administració pública. Mantenim les portes obertes, sovint sense vendre res, assumint lloguers, manteniment, despeses fixes… Tot això per oferir un espai cultural obert al carrer».

En el vostre cas també feu una tasca de promoció del talent del territori. 

«Totalment. Com a galeria de Reus i de fora de l’àrea metropolitana hem apostat sempre pel talent local. Durant més de vint anys vam organitzar el Premi Telax, d’on han sortit molts artistes del territori: Jordi Abelló va ser el primer. Treballem molt més amb gent d’aquí que amb artistes de fora».

És sostenible, a mitjà o llarg termini, ser un galerista petit? 

«No, és totalment insostenible. En el nostre cas, podem resistir perquè tenim altres recursos professionals que sostenen l’economia familiar. Però, si no, això acaba sent un hobby molt car, i arriba un moment que ho has de deixar».

Què diríeu a qui pensa que comprar art és elitista o només per a classes altes? 

«No hi estic gens d’acord. Hi ha qui diu que és l’aliment de l’ànima, i és cert. L’art no és un luxe: és llibertat, és alimentar l’esperit. A la nostra galeria, per exemple, no tot val tres xifres. Tenim artistes consagrats amb un valor de mercat consolidat, però també joves creadors desconeguts, als quals ajudem com podem: fent-los exposicions i intentant vendre la seva obra».

Creieu que l’administració entén la situació? 

«S’ha d’entendre que aquest impost no té sentit. Cal buscar altres recursos, però no penalitzar-nos a nosaltres. Només es penalitza l’art: els llibres tenen un IVA del 4%, el teatre del 10%…, però l’art continua al 21%».