‘Volaverunt’: el viatge pictòric i sense mapa d’Àngel Pomerol

El Centre de Lectura de Reus i la Galeria Antoni Pinyol acullen simultàniament les dues exposicions que conformen Volaverunt, el nou projecte pictòric d’Àngel Pomerol. Es tracta d’una doble mostra que no respon a una voluntat escenogràfica, sinó a una necessitat material: és fruit de prop de cinc anys de treball intens que han generat un volum d’obra difícil de concentrar en un sol espai. 

Després d’un llarg recorregut vinculat a altres llenguatges artístics, amb Volaverunt Pomerol torna a la pintura. «El que m’interessava era veure si, avui, el mitjà pictòric encara pot articular preguntes sobre l’aquí i l’ara», explica. Aquest retorn no parteix d’un relat previ ni d’un discurs tancat. Al contrari: Volaverunt –un llatinisme que significa ha volat, ha desaparegut– fa referència justament a l’absència d’una narrativa inicial. «He començat a pintar i un quadre m’ha portat a l’altre. El fet pictòric, l’ull, ha anat sempre davant del discurs», afirma.

És des d’aquesta pràctica intuïtiva que apareixen, gairebé sense buscar-los, els referents que travessen l’obra: la tradició pictòrica occidental i els ismes del segle XX, però també el món medieval, la iconografia romànica i gòtica, els còdexs, l’heràldica i les al·lusions apocalíptiques. 

La mostra s’estructura a través de díptics, mòduls i disposicions seriades que permeten integrar els diferents llenguatges plàstics en un mateix conjunt, una de les obsessions de l’artista. D’aquesta manera es combinen pinzellades expressionistes, gestos propers a l’impressionisme, solucions sintètiques que evoquen el gravat japonès i referències a pintors de diverses èpoques. «Volia integrar en un mateix treball un ventall ampli de llenguatges», explica. 

Al Centre de Lectura, el muntatge reforça aquesta lectura. La disposició simètrica de les obres recorda l’arquitectura de les esglésies, generant un espai gairebé sacre on els quadres dialoguen entre ells a través de relacions cromàtiques, formals i iconogràfiques. «Si vas girant el coll, un quadre et porta a un altre i t’explica el procés de treball», apunta Pomerol. 

A la Galeria Antoni Pinyol, en canvi, el relat s’expandeix a partir de composicions modulars construïdes a partir de peces petites, mostrant amb més claredat la diversitat d’estils del projecte. 

Un dels elements recurrents de Volaverunt són els ocells. «Sempre m’han interessat perquè són un element auricular, que estableixen una relació entre la terra i el cel, entre l’home i els déus», explica l’artista. Aquí, però, aquests símbols alats adopten un to més punyent: són moixons invertits, caient, amb un aspecte que l’autor defineix d’apocalíptic. L’exposició que es pot veure al Centre de Lectura ha estat comissariada per Aureli Ruiz, mentre que a la Galeria Antoni Pinyol el curador ha sigut Màrius Domingo. 

Les exposicions que conformen Volaverunt es poden visitar de manera gratuïta a la Sala Fortuny del Centre de Lectura fins al 21 de febrer i a la Galeria Antoni Pinyol fins al 28 de febrer.