Aigües de Reus destina més de 5 milions d’euros a inversions mediambientals

Durant el 2025, Aigües de Reus ha impulsat un paquet d’inversions per valor de 5,18 milions d’euros amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat i l’eficiència de la xarxa d’aigua. Les actuacions inclouen la producció d’energies netes, l’estalvi i la recuperació de recursos hídrics, la modernització de la xarxa i la promoció de projectes de recerca i divulgació ambiental. Alguns d’aquests projectes, de caràcter pluriannual, continuaran desenvolupant-se al llarg del 2026 i els anys següents.

«Hi ha vegades que oblidem la gran complexitat i la importantíssima inversió que hi ha darrera de la gestió d’una xarxa de subministrament i sanejament de l'aigua, que ha de garantir la qualitat del servei 24 hores al dia i, a més, ha de fer-ho sota criteris d’eficiència, respecte i sostenibilitat mediambiental que, molt sovint, figuren en el marc normatiu català, espanyol i europeu, apunta el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.

«És en aquest sentit que és del tot necessària una gestió continuada i ben planificada, any rere any, que t’ajudi a millorar i a no baixar la guàrdia en cap moment», afegeix el regidor. De fet, Aigües de Reus compta amb una certificació internacional que acredita el bon funcionament del Sistema Integrat de Gestió (SIG) que l’empresa municipal aplica en diversos camps, entre els quals hi ha la gestió energètica, mediambiental i de qualitat.

Millora de l'aprofitament dels recursos hídrics

Durant el 2025, Aigües de Reus ha impulsat diversos projectes per optimitzar l’ús dels recursos hídrics de la ciutat. Entre aquestes actuacions destaquen la reforma i posada en servei de la Bassa Nova, la creació de noves xarxes de distribució d’aigua no potable per a reg de parcs i piscines municipals, la recuperació d’antics pous i la construcció d’una planta de potabilització que permet injectar aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa d’abastament. També s’ha recuperat l’antic minat de Mas Beltran per destinar-ne l’aigua al reg dels horts urbans previstos al carrer Astorga.

Eficiència i lluita contra el malbaratament

La modernització de la xarxa ha estat una altra prioritat. S’han desplegat punts de control amb tecnologia d’intel·ligència artificial per localitzar fuites i s’ha posat en funcionament un equip especialitzat amb geòfons i aparells de correlació de so per detectar pèrdues d’aigua menors. A més, per primera vegada les piscines municipals de Reus utilitzen aigua no potable procedent del barri Fortuny, garantint qualitat sanitària i estalvi de recursos.

Producció d’energies netes i sostenibilitat

Aigües de Reus ha continuat apostant per l’autosuficiència energètica. La planta fotovoltaica de l’EDAR cobreix gairebé un terç de la seva demanda elèctrica, mentre que la generació mitjançant biogàs arriba a cobrir més de dues terceres parts del consum total. La flota de vehicles municipals d’aigua s’alimenta gairebé íntegrament d’aquesta energia, i s’ampliarà amb sis nous vehicles elèctrics el 2026, reforçant la mobilitat sostenible de l’empresa.

Recerca i innovació mediambiental

El 2025 també ha estat un any clau en recerca i innovació. S’han desenvolupat projectes com ChlorellaNet Tech, amb l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, i PFAS-CLEARWATER, en col·laboració amb EMATSA, Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili, per trobar solucions sostenibles i eliminar contaminants de l’aigua potable. També s’ha redactat el projecte per a una nova Estació de Tractament d’Aigua Potable per eliminar nitrats i altres substàncies dels pous del polígon Agro-Reus.

Planificació futura i divulgació

Per preparar la gestió futura, s’ha iniciat la redacció del Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament, en col·laboració amb municipis veïns com Constantí, Castellvell i Almoster, i el Pla Director de Drenatge Urbà Sostenible. Paral·lelament, l’Espai Aigua de Reus s’ha renovat i ha acollit 7.691 visitants en activitats pedagògiques sobre cultura i gestió de l’aigua, un increment del 29% respecte a l’any anterior, consolidant la ciutat com a referent en educació mediambiental.