El repte d'alçada de la Casa Navàs

Potser no serà un repte arquitectònic de la mida de la Sagrada Família, però sense cap mena de dubte pel sentiment i estima del modernisme dels reusencs els seus responsables senten sobre ells un gran pes. La reconstrucció de la torratxa de la Casa Navàs, que va quedar destruïda durant la Guerra Civil, es troba ja en una fase bastant avançada d’un procés que l’arquitecte redactor del projecte, Joan Tous, de Tous Arquitectes, assegura que ha estat molt complex. Tan complex, que ni ell ni Xavier Nualart, arquitecte tècnic i cap d’obra de Constècnia, encarregats de l’execució de la reconstrucció, es van atrevir a mullar-se en donar una predicció de quan estarà acabat durant la ponència duta a terme ahir al vespre a la Casa Navàs al voltant de la reconstrucció. «És com un regal enverinat», va deixar caure Tous amb una rialla, fent referència al gran honor que suposa reconstruir un element d’un dels principals símbols modernistes de Reus, alhora que a les dificultats d’una obra que ha anat a poc a poc i amb bona lletra.

No obstant això, ahir al vespre calia respondre tres preguntes: per què, què i com. Potser per la població que no entenem sobre temes tècnics com càrregues de pes i normatives de seguretat actuals, la pregunta que més ens destaca és per què reconstruir una torratxa que des de l’any 1938 ha deixat de formar part de la façana de l’edifici. En aquest sentit, Tous va donar tres motius que justifiquen per què dur-ho a terme. En primer lloc, una motivació arquitectònica, ja que la torratxa esdevé un element important per les dues façanes de la Casa Navàs: «La Casa té dues façanes, la de la plaça del Mercadal i la del carrer de Jesús. Aleshores, la cantonada, on estava situada la torratxa, és un punt molt important en la seva articulació. Domènech i Muntaner volia singularitzar aquella cantonada».

Ara bé, el com va desaparèixer també és crucial i esdevé el motiu històric a favor de reconstruir-la, ja que no va ser perquè «feia nosa o per desgast», sinó que va ser d’una manera «traumàtica» a causa dels bombardejos de l’aviació durant la Guerra Civil. I, per acabar, el tercer motiu és perquè es disposa de prou documentació per «no haver d’inventar-nos res». «Tenim documentació i fotografies que ens permeten no haver d’imaginar, sabem amb bastanta precisió com era. Potser si no haguéssim tingut tota aquesta informació no ho hauríem fet», va comentar Tous.

Què i com

Pel que fa al repte tècnic, una de les grans dificultats va ser l’adaptació del projecte a la normativa de seguretat, ja que una rèplica idèntica no la complia. Per aquest motiu, el projecte va haver d’incorporar una estructura d’acer inoxidable per donar més resistència. «La torratxa estava feta de pedra de Vinaixa, que és la pedra utilitzada en tota la casa a excepció dels porxos, que estan fets amb pedra de Montblanc, més resistent», va explicar Tous. La pedra de Vinaixa és més tova i arenosa, per aquest motiu s’han hagut de cuidar detalls com la col·locació dels caragols de subjecció o de la base que sustenta l’estructura d’acer, feta amb forma de sis aspes que han de procurar «no carregar el pes en la torratxa».

A partir d’aquí, la recreació de la gàrgola, les decoracions, els vitralls o el vaixell que coronava la torratxa, s’afegeixen a una obra que no ha patit greus contratemps. «Quantes reconstruccions de torratxes s’han fet a Catalunya en els últims anys? Cap. Per sort hem hagut de corregir algunes coses durant l’obra, però en cap moment ha calgut desmuntar res», va afegir Nualart. Per sort, la mida de l’obra ens fa predir que, com a mínim, no caldrà esperar el mateix que la Sagrada Família.