Rafael Llátser presenta les memòries d'un esportista «pesat, poruc i metòdic»

En els primers capítols de Volando con el pie izquierdo (Lecto Ed.), Rafael Llátser explica el seu viatge Manchester, amb setze anys, per sotmetre’s a una operació de càncer per la qual acabaria perdent una cama. El quiebro que hubo en mi vida despertó aptitudes y actitudes que no sé si hubiesen florecido en otras circunstancias, escriu. 

A partir d’aquí, aquest reusenc d’adopció desgrana com, després de la pèrdua, va sentir l’atracció i la necessitat de tornar a esquiar i com acabaria formant part, durant onze temporades, de l’Equip Paralímpic Espanyol d’Esquí Alpí, amb diversos Campionats d’Espanya, Copa Pirineus i Campionats de Catalunya, a més de ser tres vegades paralímpic. «Un dia, uns amics dels equips suís i francès em van explicar que la Mountain bike m’aniria molt bé. Jo sabia que altres esquiadors practicaven BTT, perquè aporta molt d’equilibri i et manté en forma a l’estiu». 

Així és com es va llençar també a aquesta altra pràctica esportiva, amb la qual acabaria completant la Titan Desert. Tenía que hacerlo. No intentarlo, sino hacerlo, escriu. «Soc un home pesat, poruc i metòdic», admet, burleta, el Rafael. «En realitat», assevera, «el que explico en el llibre són tres qüestions. La primera és negativa i em ve donada, però fa que pensi que he de tirar endavant com sigui i com pugui, sense fer patir els del meu voltant, i mirant de tirar cap a una certa normalitat». Les altres dues, explica en referència a l’esquí i la Mountain bike, «són problemes que m’he buscat jo mateix, pensant: anem a intentar-ho, a veure si ho puc fer».

En Rafael va estudiar Medicina i es va especialitzar en Al·lèrgia i Immunologia Clínica. Des del 1992 exerceix a Tarragona, on és cap clínic d’Al·lèrgia. Aquesta trajectòria professional ha transcorregut en paral·lel a l’esportiva, i sempre ha sabut mantenir l’equilibri entre família, treball i esport. «He escrit aquest llibre per contribuir a donar una imatge de normalitat i també per animar a altres persones amb discapacitats a què s’atreveixin a fer el que realment volen fer i que, potser per vergonya o per por, no s’atreveixen», afirma. Però aquestes Memòries esportives d’un coix són, també, un àlbum de records gràfic i emocional curull de persones que, en tots aquests anys, han acompanyat aquest doctor tossut en la seva extraordinària aventura.

«Una aventura que em portaria des de volar per la neu fins a pedalar pel desert. Des de Colorado al Japó, i tot –tot!– amb el meu peu esquerre, amb el qual em llevo cada matí», conclou.