Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat a Reus
Entrevista
Daniel Rubio: «L’Enerhub és un congrés pensat per al territori i té vocació per anar més enllà»
El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat creu que el congrés de transició energètica que avui acull firaReus pot servir per exportar a altres ciutats l’experiència reusenca en renovables

Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat al consistori de Reus.
Avui divendres, firaReus acull la primera edició del congrés de transició energètica Enerhub Reus, una jornada organitzada per l’Ajuntament de Reus que vol convertir-se en un punt de referència per al sector energètic del futur. Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, és un dels principals impulsors del congrés i de tot el que implica. Com neix l’Enerhub i per què a Reus?
«L’Enerhub neix perquè el model de gestió energètica els cinc o sis darrers anys a la ciutat, que ja hem compartit en diversos fòrums, pot servir de referència a altres indrets per desenvolupar els seus projectes energètics. Això sí, tenint en compte que les solucions energètiques es treballen i desenvolupen en un espai territorial més gran, on passen i passaran moltes coses. Per tot això, creiem que calia compartir aquests projectes en un congrés obert al territori».
Cal entendre, doncs, que és un certamen pensat sobretot per al sector professional i les administracions.
«Bàsicament, es tractaria de reunir el teixit professional del territori, donat que és bàsic que les empreses i els grans consumidors d’energia s’impliquin en els processos energètics que hi ha iniciats, i també altres administracions públiques».
Amb quina vocació de futur neix el congrés? Penseu ja en una segona edició?
«Inicialment, vam pensar en un congrés d’una sola jornada, però és cert que aquest dijous ja hem començat les primeres activitats i hi havia la temptació de fer més actes. D’entrada ens sembla que és una bona manera d’arrencar, amb ‘networking’ i compartint una estona distesa entre els participants, per tal de centrar-nos en les sessions de cara a avui divendres. També és cert que ja treballem en una segona edició i està per veure com haurà de ser i si movem les dates per completar el congrés amb altres activitats».
El que és innegable és que les inscripcions han estat un èxit, perquè heu ampliat aforament.
«D’entrada vam voler ser prudents i ens vam marcar que 300 assistents seria una bona xifra per començar. Tot i això, vist l’elevat interès, vam haver d’ampliar la xifra màxima fins a 450 persones i tancar les inscripcions en aquesta xifra».
I la seva procedència?
«Hi ha sobretot agents del territori, com la Cambra i altres agrupacions, a més d’entitats i empreses, però en cap cas és un congrés pensat en clau de Reus; és un congrés del territori i té vocació per anar més enllà. Per exemple, els patrocinadors i expositors que tenim són col·laboradors que no s’han anat a buscar, sinó que s’han interessat ells per tal de ser-hi presents. Tothom que és al congrés hi és perquè ha volgut ser-hi, no perquè se li hagi pagat per venir».
El programa ofereix un extens repertori d’iniciatives i tecnologies molt més enllà del que ara tenim sobre la taula. S’ha buscat el ventall més extens possible?
«És el ventall que tenim al territori i no tenia massa sentit parlar de tecnologies que ja s’han tractat en altres trobades. El que hem volgut és aportar tot el coneixement de tota mena que actualment hi ha disponible en el sector de la descarbonització, veure cap on avança la tecnologia, mostrar casos d’èxit i mostrar a les empreses les línies de creixement aplicant energies netes. És un congrés molt ric en continguts i anem amb un doble programa que permetrà seguir xerrades i taules rodones en paral·lel en funció de les prioritats o preferències de cada participant».
I confirma que les polítiques energètiques de Reus van pel bon camí...
«Reus continua sent valenta en les seves polítiques i, de fet, és la cinquena ciutat de l’Estat que ha posat més fotovoltaica per autoconsum en els últims anys, i això és fruit d’aquesta política de fer les coses molt fàcils i ajudar econòmicament qui ho necessita, però també cal continuar, perquè en molts municipis les ajudes s’han tallat, però nosaltres creiem que hem d’anar més lluny del primer incentiu i continuar endavant».