Marc Segura: «El missatge sobre les renovables ha de ser clar, perquè la transició és imprescindible»

El divendres 5 de desembre Reus acollirà el primer congrés Enerhub sobre energies renovables i descarbonització i Marc Segura serà un dels ponents de la jornada. Amb més de vint anys en el sector, el coordinador la Comissió d’Energia de la Cambra de Comerç Reus és un ferm defensor de la implantació de les renovables. Què es pot esperar de l’Enerhub?

«Des del punt de vista del sector, tot el que sigui difusió de la nostra activitat i de les possibilitats que ofereix és molt interessant, principalment de cara a explicar a tothom que tots tenim el nostre paper en la transició energètica i el procés d’eliminació dels combustibles d’origen fòssil. Tot el que es faci és benvingut per explicar quin ha de ser el camí, i més encara a Catalunya, on hem anat molt a poc a poc i qualsevol ajuda va molt bé».

Vol dir que encara hi ha feina a fer per convèncer que les renovables són el camí?

«Ens queda moltíssim per fer. Per això són tan necessàries aquestes trobades que defensen sense pal·liatius quin ha de ser el nostre futur energètic i el de les nostres empreses. Hi ha una gran diferència entre les grans multinacionals i la petita i mitjana empresa, perquè les empreses globals tenen l’exigència de descarbonitzar-se, però amb empresaris interns costa més que entenguin que també els afecta. Això, afegit a una manca absoluta de suport de l’administració i d’ajudes finalistes, fa que els empresaris no en vulguin saber res. A més, les poques ajudes que s’han creat s’han gestionat de forma tan deficient que, en comptes de ser incentivadores, han estat un desincentiu».

Quin creu que és el camí que hauria de seguir-se per fomentar la descarbonització?

«Ara mateix depenem dels preus de l’energia, però estem fent unes infraestructures que no parlen de descarbonització. Cal que el missatge sigui clar, perquè el camí potser és correcte, però la velocitat i el missatge no són suficients. Es parla contínuament de moratòries i d’alternatives, però això no ajuda a clarificar el missatge i a defensar la transició com el que és: imprescindible i positiva».

Certament, sabem que el que tenim és dolent, però ens resistim a abandonar-ho…

«Exactament. Ara mateix, el missatge que donen de les nuclears o de les centrals de cicle combinat és contraproduent i incoherent. Volem ser competitius i volem energia més barata per ser-ho, i la manera que tenim de fer-ho és que no es cobreixin els costos que algunes tecnologies necessiten. No és normal donar energia a preu 0 en les hores que més rendeixen les renovables, perquè llavors no sortirà mai a compte produir amb renovables i mai podrem deixar de dependre de les nuclears i d’altres fonts contaminants. Es carrega de peatges a qui no toca i és tot molt enrevessat».

La seva intervenció a l’Enerhub entenc que serà força crítica.

«És important que les administracions entenguin el sector i que actuïn amb coherència. A banda, alguns congressos poden ser molt endogàmics i solem trobar-nos sempre els mateixos. Confio que en aquest cas es generaran sinergies positives. Partim del fet que Tarragona genera energia, que generem més que consumim i que el gran consumidor és l’àrea metropolitana, i això hauria de continuar sent així. El problema és que actualment aquesta energia es genera de fonts nuclears i, salvant el discurs del tancament, tenim les condicions per continuar sent productors rellevants en solar i en eòlica i aprofitar les infraestructures de transport que ja tenim. No podem duplicar infraestructures i el sistema de distribució s’ha d’aprofitar desenvolupant els projectes de renovables al voltant d’això».

Més enllà de la fotovoltaica i l’eòlica, el congrés tractarà també altres opcions.

«Per descomptat. S’ha de parlar el bombeig reversible de Flix, dels parcs de bateries amb sistemes industrials, d’aprofitar més i millor l’eòlica, perquè la tenim on la tenim i no podem renunciar-hi...»

…i dels projectes de Reus.

«Reus es pot considerar un cas atípic, però estem condicionats pel que es fa o no es fa al nostre voltant. En l’àmbit del Camp de Tarragona hem de continuar sent productors d’energia, així com atreure inversions que aprofitin els equipaments de transport que ja tenim.

Queda clar que les administracions no responen com el sector voldria.

«La confiança en les administracions, sobretot la catalana, és bastant pobre. Hi ha ajuntaments que ho han fet bé, com el de Reus, i altres, com Tarragona, que no s’hi ha aplicat tant. S’està fent una política de distància curta i cal canviar-ho».